«A la napolitana»

Si algú creu que m’alegra constatar el que tothom sabíem, està molt equivocat. No m’alegra escoltar P. Crespo ratificant el finançament il·legal del PP al País Valencià, perquè açò suposa assumir que hem sigut governades durant un quart de segle per lladres professionals i això és dolorós. També dol escoltar R. Costa demanar perdó després de confessar que el PP és, efectivament, una banda de delinqüents que va arribar al govern, també a la ciutat de Castelló, de manera fraudulenta per a després dedicar-se a saquejar el País. Poble a poble, el PP ha anat destruint els drets i els serveis públics per a convertir-los en suculents negocis en benefici dels empresaris que ara demanen disculpes davant els jutges. Des de la sanitat fins a l’educació, passant per les pensions o l’atenció a la dependència, absolutament tot ha estat venut als amics del PP de Zaplana, Camps i Fabra, que ens ho van arrabassar tot per a oferir-li-ho a aquells per a qui en realitat treballen. Van posar el nostre territori al servei de l’especulació urbanística i van deixar els nostres drets, recursos i serveis en mans d’empresaris que ara, pobrets meus, simulen penediment confessant que van ser corruptors involuntaris i que el PP els va obligar a enriquir-se de manera fraudulenta. Tot menys plantejar-se en el seu moment denunciar els corruptes, com fèiem tantes persones des d’àmbits ben diferents. De veres, no m’alegra escoltar l’empresari V. Monsonís explicant com el PP va instaurar un pervers sistema «a la napolitana» de comissions, fins del 30%, a empresaris adjudicataris d’obra pública. Aquestes confessions arriben massa tard.