Abusos

Una altra manada, formada per dones, homes, joves i majors va prendre els carrers de tot el país udolant d’indignació i d’impotència, però també de solidaritat. Em va alegrar (si és que hi havia algún motiu per alegrar-se) la diversitat d’origens, edats i perfils socials que es van unir a la convocatòria de les associacions feministes i que van fer seus missatges de denúncia davant el que moltes i molts considerem una sentència injusta.

Jo, com a càrrec públic, em vaig manifestar en contra d’una decissió que no compartisc. Ho vaig fer dimecres passat i ho continuaré fent totes les vegades que el meu criteri i la meua consciència m’ho dicten. Encara que al president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, li semble malament.

Amb el sistema judicial arraconat per l’opinió pública, el seu màxim responsable va eixir en defensa de la feina del tribunal i es va atrevir a dir que les persones que ostenten responsabilitat públiques no haurien d’incòrrer «en desqualificacions». Sense desqualificar ningú, senyor Lesmes, em referiré a les seues pròpies paraules per recordar-li que la justícia ha fallat en la seua missió de «protecció i defensa de totes les víctimes».

Han fallat protegint la intimitat i la dignitat de la víctima de la Manada durant el judici, han fallat protegint-la com a ciutadana amb una setència indulgent i, el que és més greu, han fallat emetent un veredicte que desprotegeix, exposa, culpabilitza i responsabilitza les dones. I ho han fet als ulls de la societat espanyola i de tot el món.

EVIDENTMENT, que ara vinguen a dir-nos què podem i què no podem dir en relació a aquesta setència resona a censura. Per a desgràcia de la llibertat d’expressió i de pensament el sistema judicial s’està acostumant a callar a colp de multa i de condemna qualsevol expressió social políticament incòmoda. No podría ser eixa la repressió salvatge una forma d’abús?

*Primera tinenta d’alcaldia d’Almassora