Segur que a tots ens ha passat que, estant al voltant de la taula amb família o amics, algú ha tallat una llima i el seu suc ha anat a parar als vostres ulls. Com cou, eh? Per si no hi havia prou amb el cansament acumulat, la son que arrosseguem per les preocupacions i el fum del puro del veí de taula, ens esquitxa l’àcid cítric de la llima i, per un moment, pensem que ja no podrem tornar a obrir els ulls.
Des de la signatura, en 2016, de l’acord comercial entre Sudàfrica i la UE per l’entrada de cítrics sud-africans amb menors requisits fitosanitaris i de qualitat que els que la pròpia UE exigeix pels cítrics valencians, els ulls dels productors citrícoles valencians couen. Els últims anys els preus que els llauradors reben per les taronges, les mandarines o les llimes no han fet més que caure de manera estrepitosa, obligant en molts casos a abandonar els camps o a reconvertir-los amb plantons de magrana i caqui majoritàriament. Ha sigut el fum dels puros d’intermediaris i de directius de grans superfícies, algunes que pretenen fer gala de la seua valenciania, allò que ha dut la preocupació, la son i el cansament sobre els ulls pesarosos d’uns agricultors que, en bona mesura, entenen el seu ofici com un deure amb els avantpassats que els van llegar. La diferència del preu al camp respecte del que trobem al supermercat és vergonyós.
AQUELL DIA nefast en que l’acord es portava a ratificació al Parlament Europeu, el Partido Popular, votant a favor, va convertir-se en ganivet i l’abstenció del PSOE va emprendre la força necessària per tallar eixa llima i omplir els ulls dels agricultors d’àcid cítric, primer, i de llàgrimes compartides amb la família, després, per haver incomplit el mandat implícit transmès de generació en generació: cuidar dels horts familiars. Fanecades, empelts, collidors, ensulfatar, esporgar... són paraules que formen part del vocabulari propi del camp i que perdrem si no ens afanyem a posar solucions.
Ara trobem membres de Partido Popular i PSOE volent encapçalar les concentracions. Dilluns mateix vaig vore en directe com la veu de l’alcalde d’Onda, del PSOE, tremolava en llegir la part del manifest preparat per la Plataforma per la Dignitat del Llaurador on es reclamava la dimissió dels responsables. Quina sort de teixit social valencià tenim que ens posen als polítics en estes situacions!
BENVINGUTS siguen els que han despertat en vore com es confirmaven els nostres pronòstics. Portem 3 anys advertint, amb iniciatives als ajuntaments, a Les Corts valencianes i al Congrés, de les conseqüències de l’entrada massiva de cítrics sud-africans en un mercat citrícola ja de per si desequilibrat en favor dels intermediaris. Les pèrdues en el camp es tradueixen en menys treball, desactivació de l’economia valenciana i problemes mediambientals derivats.
L’ultima iniciativa que hem mamprès ha estat l’activació de la clàusula de salvaguarda, un mecanisme que s’aplica ja al mercat de l’arròs i que suspendria l’entrada de cítrics d’altres indrets de manera conjuntural mentre treballem en solucions definitives.
Afortunadament ens estem organitzant des de la societat civil amb una reacció que s’ha estès per tot el territori valencià. Estarem davant d’un eix vertebrador per la reivindicació del canvi de model econòmic que el nostre país necessita? Mantinguem els ulls oberts.
*Diputat de Podem a Les Corts
