Mai ho sabrem tot. Ara bé, això no vol dir que no sapiguem res. Sovint l’evidència es deixa de costat: sabem ja que el canvi climàtic és real i hi ha qui el nega. Coneixem que les vacunes són segures, hi ha també els que en dubten. La postveritat s’ha instal·lat a la societat. Tenim tota la informació, però la deixem de costat per seguir emocions o creences.
Ens han ensenyat mai a conversar amb els que pensen diferent? Si parlem sols amb els que pensen igual, les nostres opinions es tornen extremes i homogènies. En una democràcia saludable els que pensen diferent mantenen converses àmplies, honestes i profundes. Tanmateix, al nostre país les converses polítiques s’assemblen cada vegada més a una batalla entre el bé i el mal. No tenim opinions, som opinions. Això és pur gregarisme irracional. Alguns deixen d’opinar per por a la intransigència de l’altre. Aquest silenci és també insuportable en una democràcia. És la por, que fa que acabem sentint una sola opinió. Podem tindre una postura clara i intensa, però sense intolerància.
Més enllà del que pensem, potser tenim més en comú amb qui pensa diferent, però vol conversar, que amb els que comparteixen amb nosaltres alguna opinió, però són intolerants. El moment de defensar la llibertat d’expressió és ara. Cuidar-la és més fàcil que recuperar-la. Conversar no és esperar el nostre torn per parlar, tractant d’imposar les nostres idees cridant o insistint molt. Conversar és escoltar per entendre els altres. Recordem: les persones mereixen respecte, les idees se l’han de guanyar!
Aquest Nadal no agafem exemple del lamentable estil dialèctic dels polítics del país. Conversem amb estima amb els diferents. Bon Nadal, i diàleg!
*Coportaveu del Grup Municipal Compromís de Vila-real
