Ens hem acostumat en les últimes setmanes a tindre tres clàssics de futbol en un bufit, a devorar sèries de televisió sense acudir als canals clàssics o a parlar sense sentir-nos whatsappejant tot el dia. Són sols tres exemples de com la vida va tan de pressa que ens acostumem en el nostre dia a dia a coses que fa tan sols uns anys serien impensables. Hem desenvolupat com a societat una capacitat d’adaptació als canvis que dóna fins i tot una mica de vertigen per la falta de reflexió en alguns d’eixos canvis si ho mirem amb perspectiva.
Políticament, ens haurem d’acostumar a votar en cinc urnes diferents en tan sols un mes perquè eixe fet, previsiblement, ha arribat per a quedar-se. En l’àmbit municipal, i pel que fa a la gestió de l’actual equip de govern passa una cosa pareguda. Cada setmana, ens trobem a notícies que en un altre moment, en una altra època hagueren estat extraordinàries, però ara pareixen caure en la més absoluta normalitat. Que sí, que és la feina d’un govern competent. Però el fet de no donar-li eixa categoria d’extraordinarietat crec que és un èxit, no valorat suficientment, de l’acord del Grau. I no entenguen aquestes paraules com una crítica, ni de bon tros. Considere que eixe fet és fruit per una part, de la consolidació de les nostres polítiques, és a dir, que no són flor d’un dia i per altra banda, de la fam i les ganes d’anar a més i més en el nostre objectiu de fer de Castelló una ciutat millor.
Crec que ara que venen setmanes de grans titulars, és un bon exercici comparar a tres bandes: què es feia abans, què s’ha fet ara i què es promet per al futur. Centrem el tir. Abans s’inauguraven rotondes i ara passa de puntetes la remodelació de camins històrics com la Plana, Enrique Gimeno o el Caminàs. Abans es tancaven centres de dia i ara pareix que reobrir-lo no té massa importància. Que cada any s’aconseguisca record històric d’usuaris de transport públic o oferir un servei especial de transport públic en Magdalena inimaginable fa ara quatre anys pareix un costum com si no hi haguera darrere una feina descomunal. Algú recorda quina vida tenia la ciutat al carrer cada cap de setmana? Ara és el més normal del món trobar una oferta cultural diversa mai vista en la ciutat. Per no parlar de la reducció del deute públic i de la capacitat d’inversió que en altres legislatures hagueren estat troncals en la gestió del govern.
Però no podem caure en l’autocomplaença, queda molt per fer. Hem de ser autocrítics per a seguir millorant. I ens hem d’acostumar a un altre canvi polític que ha vingut per a quedar-se. L’heterogeneïtat de les corporacions serà un fet bàsic en la conformació dels nous governs a partir de maig. Per això, s’obri una etapa política apassionant amb la necessitat d’arribar a acords, de seure i parlar amb qui pensa diferent. La ciutadania vol consensos. No vol exabruptes, paraules fortes ni soroll. I qui no entenga açò, qui no siga capaç de seure a dialogar amb tranquil·litat i bones maneres no tindrà lloc en el nou tauler de joc. Nosaltres estem preparats des de la solidesa demostrada en aquests anys i amb la il·lusió de continuar amb un projecte de progrés que farà de Castelló una ciutat millor. Anem.
*Portaveu del Grup Socialista a l’Ajuntament de Castelló
