A data d’avui, pense que no fa falta introduir la problemàtica que el camp valencià té en els mercats europeus amb l’entrada de cítrics sud-africans. Molts han sigut els titulars que he pogut llegir sobre la problemàtica; però, sens dubte, el que em va deixar més preocupada va ser la resposta des del Ministeri quan el nostre diputat de Compromís a Madrid, Joan Baldoví, va demanar a la ministra d’Agricultura que activara els mecanismes per a aplicar la clàusula de salvaguarda amb Sud-àfrica. Si la ministra deia que no hi havia cap problema, tal volta és que no n’hi havia cap? Si ho deia amb tanta rotunditat, seria perquè hauria estudiat les xifres i la problemàtica, vaig pensar. Però vaig descarregar les xifres d’exportació i em vaig posar a trastejar. Segons ella, les importacions de taronja a la Unió Europea es mantenien en nivells molt semblants als anys previs a l’acord. De veritat? Quines xifres té vosté?
La realitat és que les importacions de Sud-àfrica des de la implementació total de l’acord el 2016 s’han duplicat. Però, a més, és curiós observar com els principals països que exporten cítrics a Europa són Espanya, amb un 51% el 2017; seguida dels Països Baixos (22%), i Sud-àfrica (12%). La pregunta és com pot ser que els Països Baixos, que no és un país productor, siga el segon importador d’Europa. Doncs perquè importen a granel, transformen el producte en caixetes i bossetes boniques per a la distribució comercial i voilà. Les xifres són importacions des dels Països Baixos i no de Sud-àfrica. Si filem més prim i mirem la procedència de les importacions de cítrics als Països Baixos, el principal soci és Sud-àfrica. És a dir, que podríem considerar que aquest 22% d’importació que fa la UE de cítrics holandesos també té una gran part de producte sud-africà.
*Segona en la llista electoral de Compromís per Vila-real 2019
