Quan en 2011 la confiança dels votants em va situar per primera vegada en l’alcaldia de Vila-real, al capdavant d’un projecte de ciutat d’oportunitats, inclusiva, sostenible i innovadora, Vila-real patia encara els pitjors envits de la crisi de 2008. Amb una taxa de desocupació de prop del 26%, no hi havia una llar vila-realenca en la qual no es visquera de prop el drama de l’atur. La nostra prioritat --diria quasi obsessió-- va ser construir un escut social que garantira una resposta eficaç als qui més pateixen, a través d’un model que s’assenta sobre dos pilars: una estructura pressupostària amb partides vinculades amb la qual s’assegura que cap persona en situació de vulnerabilitat pot quedar-se sense accedir a una ajuda d’emergència per falta de dotació econòmica, i una xarxa de protecció social que hem teixit de la mà de la nostra societat civil en l’aliança social de la qual tan orgullós em sent i que tants fruits dona.

L’èxit d’aquest model --que mai ha sigut motiu de debat ni de crítica política-- unit a l’admirable capacitat de superació de la nostra ciutat, dels nostres veïns i veïnes, empreses i institucions, va fer possible que Vila-real deixara arrere aquella crisi i estic convençut que ara permetrà que isquem d’aquesta en la qual ens ha situat la pandèmia mundial. Però també és cert que les circumstàncies d’aquesta crisi sanitària que ha derivat en crisi econòmica exigeixen que les administracions més pròximes a la ciutadania actuem amb criteris d’acció-reacció i donem respostes més immediates, davant la lentitud burocràtica d’altres estructures d’ordre superior.

Sens dubte és històric el suport que el Govern d’Espanya presidit per Pedro Sánchez i la Generalitat valenciana encapçalada per Ximo Puig estan donant en l’àmbit social a aquesta crisi, amb instruments com les ajudes a autònoms, els ERTO o la renda mínima vital. Però quan es tracta de fons públics, la necessitat de fiscalització complica una resposta ràpida.

I mentre aquesta cobertura social arriba a les llars, els ajuntaments, que en aquests mesos hem vist triplicar-se la demanda d’ajuda per part de les famílies, hem de buscar solucions immediates, eficients i moltes vegades imaginatives. A Vila-real, comptem amb una potent i organitzada xarxa d’entitats socials, a més d’empreses que en el seu ADN tenen la responsabilitat social, que fan possible que ningú es quede arrere. D’aquest compromís amb la ciutat va nàixer el pla de cuina solidària, una iniciativa social impulsada pel Villarreal CF, els seus jugadors, la Fundación Carlos Bacca, Pamesa i el restaurant El Vasco, un projecte exemplar, que he tingut l’oportunitat de seguir de prop, que mereix tot el meu reconeixement i gratitud.

L’aportació municipal de 40.000 euros garantirà la seua continuïtat durant algunes setmanes més. Aquest pla de cuina solidària contribuirà a la impagable labor de les entitats socials Càritas, Creu Roja, Joventut Antoniana i Sant Vicent de Paúl.

Aquest sistema de compra i cuina centralitzada ens permetrà estalviar costos i facilitarà un menjar calent de qualitat a les famílies, en un moment en el qual ens preocupa de manera especial l’alimentació dels xiquets i xiquetes que, per la suspensió de l’activitat educativa presencial, no tenen accés als menjadors escolars, i que segurament tampoc podran comptar amb campus o escoles d’estiu en els pròxims mesos. Ajudem així també a conciliar millor a aquestes famílies a les quals la crisi ha posat contra les cordes però que, entre tots, aconseguirem que tiren avant.

Un projecte que em fa sentir orgullós de la solidaritat, l’empatia i la dedicació als altres del nostre poble, i que naix com una resposta provisional ja que la nostra prioritat serà seguir treballant per a recuperar com més prompte millor la normalitat.

*Alcalde de Vila-real