Vaig dir fa temps, som persones, som ciutadans i som consumidors. És precisament el nostre poder de compra el que ens fa atractius, com a individus, en el marc d’una societat que s’ha plegat a les forces del mercat i aquestes forces ens exigeixen una acció de consum, singularment en aquestos Nadals.

Què passaria si en comptes de comprar allò que no necessitem i que alhora li fa mal al planeta, compràrem allò que, de veres, ens fa falta i no causa tant de dany al planeta? Què ocorreria si, amb el nostre poder de compra, afavorírem l’economia local i solidària?

L’economia ecològica es diferencia de la tradicional en el fet que planteja altres preguntes, o les mateixes preguntes però amb diferent enfocament. Per exemple, des del model tradicional, una de les mesures proposades per a solucionar la crisi és fomentar el consum. En aquest sentit, una de les mesures que va proposar el Govern va ser subvencionar a les empreses automobilístiques i fomentar així la compra de cotxes. Però què estem fent? Hi ha un greu problema de canvi climàtic i aquesta mesura està generant moltes emissions al medi ambient.

Els càlculs realitzats per investigadors canadencs indiquen que, per exemple, el parc mòbil d’un país com Espanya, que té 15 milions de cotxes, hauria de ser d’uns 180.000 vehicles amb motor de combustió. Però clar, això és inacceptable en termes industrials. El cas és que, si no s’acceptem aquesta realitat, no hi ha cap lluita contra el canvi climàtic.

En una reflexió Jorge Riechmann diu, som la primera generació de la història que entén perfectament el que està passant i possiblement serem l’última que puga evitar la catàstrofe cap a la qual ens dirigim.

*Portaveu de Compromís a Vila-real