L’atrafegada activitat política en l’Ajuntament de Benicàssim ha posat el nostre municipi en el punt de mira i no per a bé. Es tracta d’una realitat que tractava d’ocultar-se, una fragilitat que perjudica greument el present i condiciona inevitablement el futur. Les raons que han dut a dos regidors a abandonar els seus respectius partits, Vox i Ciudadanos, podem entendre-les i les respectem. No creiem que ni un ni l’altre enganyen a ningú passant ara al grup de no-adscrits. A Benicàssim no és res nou, ja ha passat d’altres vegades.
Ara bé, vivim uns temps delicats, amb una situació general i estatal d’alerta econòmica i social, que no ens permet fer volantins ni mantenir un govern local ineficient alhora que inestable, incapaç de ficar-se d’acord entre ells i donant l’esquena, potser deliberadament, a altres administracions per tacticisme polític i ambició personal. Molts mosquits i poques inversions són el resultat. Governant per a certes empreses i les constructores de sempre, d’esquena a la ciutadania.
Als anys 80, l’anomenat Pacte de la Parreta, va significar que persones d’ideologies molt dispars acordaren treballar en conjunt pel futur de Benicàssim. Aquell govern va ser el més profitós de la nostra història democràtica. Benicàssim primer. Una actitud què es va mantenir en el temps, amb diversos colors polítics. Persones com José María Tàrrega, Antonio Gimeno, Palmira Pla, José Escoín, Fulgencio Sánchez, Juan Bonet, Domingo Ferrando, Joaquín Castaño, Lidón Fabregat o Francesc Colomer, entre d’altres, van ser part d’aquella fita.
Actualment, Compromís per Benicàssim apel·lem a aquesta altura de mires, al diàleg, a mirar cap a l’estabilitat del nostre poble. Apostem per compondre un govern eficient i fer fora la mediocritat i l’oportunisme. Segur que el futur ens ho agrairà.
*Portaveu Compromís per Benicàssim
