La pandèmia ha tret a la llum les nostres virtuts i les nostres carències. En aquests dies de confinament, hi ha hagut un increment de l’ús i consum de mitjans de comunicació i de xarxes socials i això ha generat l’increment del debat polític, fins al punt que semblava que tornàvem a estar en campanya electoral.

S’han multiplicat els «palmeros» sense criteri. Personalment, no tinc res en contra de la gent que aplaudeix enfervorida les accions del seu partit polític. Si milites a un partit és perquè creus en les seues idees. Ara, el que no és tan normal és aplaudir les contradiccions amb la naturalitat i la poca vergonya que estem veient aquests dies, tot reduint el debat polític a argumentaris partidistes i a la repetició de mantres. L’emergència per la covid ha ressuscitat l’argumentació més lamentable del bipartidisme i l’esperit crític del 15M, que ens inspira a molts, sembla haver-se quedat desdibuixat.

I ELS DIC tot açò perquè, quan va arribar la pandèmia, la gran majoria dels partits vam entendre la gravetat de la situació i, en conseqüència, el govern de Sánchez va tenir un suport quasi incondicional a la declaració de l’Estat d’Alarma. Després d’això, els errors es succeïen i certes decisions eren difícils d’entendre. Sobre la falta de transparència i la manera de recomptar les víctimes no faré comentaris perquè necessite més espai. El problema no està a equivocar-se. El problema és que el govern, en lloc de buscar diàleg, aliances i consens, va optar per l’«estàs amb mi o amb el caos», pel blanc o negre, pel «no» al diàleg.

Així, quan es van anunciar recursos econòmics per pal·liar els efectes del coronavirus, el diputat de Compromís, Joan Baldoví, va demanar que no es distribuïren seguint l’injust model de finançament. El PSOE es va negar a negociar i, amb aquest mur per resposta, no podíem seguir donant suport al seu full de ruta. Per això, votar que no a la pròrroga de l’Estat d’Alarma. I, aleshores, les crítiques dels «palmeros». Deien que havíem votat amb la dreta per invisibilitzar-ne els motius. Inclús ens van assenyalar com assassins, afirmant que moriria gent pel nostre vot i consideraven que el finançament just no importava en aquest cas.

El govern de Madrid no va tindre més eixida que rectificar i, amb reticències, s’apropa al Compromís plantejava. El resultat: el País Valencià serà la segona autonomia més beneficiada per corregir un sistema de repartiment injust que pretenia aplicar Pedro Sánchez.

Ara, totes les veus que criticaven el posicionament de Compromís diran que és l’octava meravella del món. Negaran del que afirmaven amb fúria fa una setmana i només repetiran eslògans. «1984», en estat pur. Aquesta manera de manipular l’opinió pública minva la qualitat de la nostra democràcia.

Per cert, aquesta setmana el Consell de Govern de l’Hospital Provincial, del que forme part, hem aprovat afegir-nos al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per pagar 14 milions d’euros en factures. Ja veuen, sembla una obvietat però la Sanitat és paga amb diners.

*Portaveu de Compromís a l’Ajuntament i la Diputació de Castelló