De fa temps que la política i segurament la vida en general han agafat una velocitat que ens impedeix la reflexió serena.D’açò s’han adonat els pitjors elements de la política espanyola i, vulguem o no, a Castelló també tenim fauna autòctona.

El postureo (tot això de fer-se la foto el primer, prendre posició, figurar i portar la veu cantant) fa que, sovint, certs polítics canvien de jaqueta a una velocitat de transformista, com en eixos shows on en una sola cançó hi ha quatre vestuaris.

No sé si provoca vertigen o vergonya escoltar com polítics que avui diuen blanc, fa poc negre. Els responsables dels nostres mals fins fa dos dies es presenten hui com a panacea de la solució i la cura.

Amb l’arribada de la tardor està cada vegada més prop l’alliberament de l’AP-7. Açò vol dir que serà gratuïta i deixarem de pagar peatges... O això pensàvem. I és que primer el ministre popular Goméz de la Serna i ara el socialista Ábalos -tot just quan la gratuïtat de lAP-7 està a punt de ser un fet- han començat a parlar de la necessitat d’aplicar peatges blandos, «pagaràs, però un poc menys».

AÇÒ, que podria semblar un debat raonable és un greuge en tota regla. Bàsicament perquè la ciutadania i les empreses de la nostra província hem hagut de pagar peatges per moure’ns o transportar mercaderia, mentre al mateix temps pagàvem amb els nostres impostos les autovies gratuïtes de la resta d’Espanya. I el pitjor, és que aquesta situació s’ha allargat 22 anys per culpa de governs populars, socialistes i d’ UCD. Tot plegat, ha suposat un increment molt més que considerable del greuge que hem patit els castellonencs. Clar que siga justament ara, després de tants anys, quan es plantegen cobrar (però menys perquè sinó les autovies no es poden mantenir) sembla broma.

Després d’anys amb carreteres gratuïtes per Espanya, és justament ara que no paguem nosaltres quan cal pensar en la sostenibilitat econòmica. I davant d’aquest greuge, i aprofitant que Madrid està molt lluny i ara no manen els meus, els líders dels fronts únics en la defensa de la província s’han multiplicat, cridant ben fort que no es pot acceptar el peatge blando, però obviant que havien sigut els seus partits els responsables del greuge.

A MI, usuari durant uns quants anys de la meua vida de la N-340, aquesta amnèsia m’indigna. Perquè he hagut de patir la por de veure un accident mortal en eixe camí que feia tots els matins per anar a treballar, tot agafant la carretera més perillosa per no tindre suficients diners per a pagar l’autopista.

Tenim clar que no podem permetre que amb l’arribada de l’alliberament de l’AP7 s’instauren peatges sense que se’ns compense per tants anys de saqueig. I per això, per fer front comú, hem exigit que en les declaracions institucionals que es fan a les administracions municipals i provincial constara quan i per quant de temps es va ampliar les concessions.

Altres potser prefereixen amagar la realitat o acceptar la incongruència que el govern en funcions que no pot transferir els diners de sanitat, dependència i educació, sí que puga crear impostos nous o comprar tancs de combat. La gent confia en Compromís i no renunciarem a l’honestedat.

*Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló i diputat provincial