Una aposta per l’ocupació i la formació

És per això que una de les prioritats, si no la màxima, del Consell de la Generalitat valenciana que presideix Ximo Puig no sigui altra que generar ocupació i garantir la igualtat d’oportunitats per a accedir a aquesta, amb l’objectiu, evidentment, de què la corba estadística de desocupats experimente de forma definitiva un continu i permanent descens. Tant és així que hem passat, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana i en a penes cinc anys, dels 710.000 aturats de 2013 als 380.000 el dia d’avui.

És evident que es tracta d’un èxit compartit, al que han col·laborat els agents socials i el conjunt de la ciutadania. Però difícilment podríem entendre aquest avanç sense l’aposta decidida del Consell per una política activa d’ocupació i formació que ha comportat, com mai s’havia vist, un creixement exponencial de projectes aprovats, d’alumnes beneficiats i de recursos econòmics invertits.

Servisca com a exemple il·lustratiu la mateixa província de Castelló, en la qual el conjunt d’ajuts concedits pel Servei Valencià d’Ocupació i Formació el 2017 ha pujat --cal que ens fixem bé en la xifra-- a quasi 29 milions d’euros, dels quals 19,2 milions corresponen a ocupació (programes EMCORP, EPAMER, EMCORD, EMCUJU, EMPUJU i AEDL’s) i els altres 9,6 a formació (Tallers d’ocupació i altres programes com T’Avalem i Et Formem). El nombre de persones formades, paral·lelament, s’ha concretat al voltant de les 2.200 i, el que és més important, amb una continuïtat d’aquests programes per als anys vinents que permetrà, lluny de conjuntures i improvisacions, la formació constant d’altres molts més desocupats. Al mateix temps, es vol aconseguir que ningú d’aquests col·lectius, de forma prioritària els més vulnerables i molt especialment els joves i els aturats de llarga durada, puguin restar al marge del procés.

A banda cal no oblidar la constitució, també a escala de la província de Castelló, dels set Acords o Pactes Territorials per l’Ocupació als municipis de la Ceràmica, la Plana Baixa, Castelló Ciutat, Castelló Nord, Els Ports, Maestrat interior i Maestrat litoral. Amb la col·laboració d’ajuntaments, organitzacions empresarials i agents sindicals, s’ha guanyat en eficiència i efectivitat a l’hora de fer un diagnòstic encertat per a poder detectar les noves necessitats dels mercats. Això permetrà planificar les corresponents estratègies formatives i, en definitiva, vincular l’oferta formativa a la demanda reial dels ocupadors i de les necessitats dels ciutadans.

Pense que amb realitats com aquestes el Consell de la Generalitat dóna una resposta ferma i contundent tant a les necessitats dels demandants d’ocupació com als requeriments dels respectius mercats laborals. Tenint en compte sempre, en aquest darrer cas, les seues peculiaritats territorials i sectorials i, sobretot, la imprescindible i fonamental col·laboració de les empreses i altres ocupadors, la mateixa intermediació laboral i el foment de l’autoocupació.

És cert que ens resta encara un llarg camí per recórrer i, malgrat els esforços, sempre que hi haja tan sols un ciutadà sense ocupació mai ens podrem sentir satisfets; sobretot en aquells casos en què l’ocupació aconseguida es genera, malauradament, en condicions de parcialitat o temporalitat no desitjada. Però no és menys cert que, gràcies a iniciatives com aquestes, contribuïm a millorar la situació laboral de molts desocupats, aprofitem també la seua formació professional en darrera instància, encara que en primer lloc, ajudem a reforçar els seus nivells de satisfacció material, personal i social.

Es tracta, en definitiva, de fer realitat l’eix principal en què es fonamenta l’acord que sustenta el Pacte del Botànic i el govern de progrés del president Puig: governar per a les persones.

*Director Territorial de Presidència de la Generalitat a Castelló