Recorde perfectament com en aquella diada del 9 d’Octubre, un fort virus em va deixar a casa, sense poder gaudir de la conmemoració del nostre dia, el dels valencians i les valencianes. Per sort, durant el matí amics, amigues, companys i companyes em feien arribar imatges i fotografies d’una desfilada on la cultura, l’expressió artística, el folclore i l’alegria de celebrar qui som, com som i d’on som omplir els carrers de la meua ciutat. Aquelles imatges dels borrianencs i borrianenques que durant anys han treballat per mantindre ben vives i fer-nos sentir orgullosos de les danses que ballaven els nostres besavis i besàvies i que tornen a ser admirades i aplaudides als cantons del Pla, la Mercè o la Plaça Major. Aquelles altres que fins i tot em feien imaginar-me el so de les dolçaines i tabals omplint de goig carrers i places. Aquell 9 d’Octubre anava a ser, tot i estar a casa estirat al llit, un dels que recordaria amb més alegria.
Però com ja deia a l’article de fa dues setmanes publicat en aquesta columna, a la vesprada, l’alegria es va anar tornant en ràbia i impotència, i del goig pel matí i la celebració de ser valencià i valenciana es tornava a convertir en un ja n’hi ha prou. M’arribaven llavors imatges d’una València presa pel feixisme, i que amb la connivència d’alguns, sembrava el pànic en una manifestació on, ja veus tu, el lema era Sí al valencià. Ja no recorde si al matí havia somiat en la Borriana que m’imaginava que voldria pels meus veïns i veïnes, o si a la vesprada la febra em feia tindre malsons. Aquell 9 d’Octubre no el vaig poder viure al carrer, però sempre recordaré que va ser un moment clau per tornar a dir prou a eixa gent que no vull que forme part del nostre món, als violents i a aquells que els alenten. I encara recorde com l’única violència que podríem suportar en el futur, era la fictícia, la ficcionada per unes Danses Guerreres de la Todolella que van visitar la nostra ciutat i que en són l’exemple d’aprendre del passat, rellegir-lo i convertir-lo en un futur millor i més just pels valencians i valencianes. Aquell 9 d’Octubre del 2017 que voldria recordar i oblidar per sempre.
*Regidor Cultura, Patrimoni i Esports a l’Ajuntament de Burriana
