Pedro Sánchez en la seua intervenció de diumenge per la nit va afirmar que «ahora sí o sí vamos a lograr un gobierno progresista» després de que el lema de campanya ha sigut «Ahora sí, gobierno», abans semblava que no, no sabem per què. Sánchez va guanyar les eleccions, és evident, i no va patir en excés el desgast de no haver constituït govern des del 28 d’abril. Però la correlació de forces en el Congrés hui perquè Pedro Sánchez siga president és semblant a la de fa uns mesos, i fins i tot més desfavorable, donat que Ciudadanos s’ha desintegrat, que el Partit Popular vendrà caríssima la seua abstenció i la contundent presència de l’extrema dreta de Vox.
Ara Sánchez ha d’afrontar per fi la decisió de si aposta obertament per una negociació honesta i proporcional amb Unidas Podemos per provocar canvis econòmics més o menys ambiciosos, o si intenta una gran coalició amb un Partit Popular que probablement demane el seu cap com a condició de partida. I d’eixa decisió de Sánchez i de les reaccions internes del Partit Socialista depèn el curt termini del país.
Mentre el PSOE ressol eixe dilema transcendental, també ens cal fer balanç del resultat d’Unidas Podemos: diumenge vam mostrar que l’espai polític d’esquerra regeneradora està consolidat. Però també cal ser conscients que eixe espai està lluny de ser majoritari, des de 2015 hem passat dels 69 escons als 35. Necessitem tendir ponts entre els actors de l’espai polític, tancar ferides, reagrupar forces, plantejar debats ideològics i estratègics d’ampli espectre i desenvolupar amb més concreció i pragmatisme els nostres programes de govern de transformació.
Si el resultat del diumenge és preocupant, ho és per la consolidació de l’espai de l’extrema dreta neofeixista, i no és casualitat que coincidisca amb el fracàs del projecte regenerador i neoliberal de Ciudadanos. El seu fracàs ha obert la porta a una opció que ofereix una regeneració, paradoxalment, amb principis tradicionalistes i reaccionaris, però també concrets, afectius, tangibles i diferents als actuals.
La millor militància antifeixista que podem fer hui és reafirmar Unides Podem com a palanca de canvi que combata les bases culturals i materials d’eixe nou projecte d’extrema dreta que s’aprofita de la descomposició de drets i oportunitats dels últims 10 anys, encara per revertir, oferint una lluita de l’últim contra el penúltim per mobilitzar la desesperació i la ràbia. Front a ells cal alçar una alternativa de llibertats, de respecte a les diferències, de redistribucions de les riqueses i d’esperança en un horitzó de país millor.
*Portaveu de Podem-EUPV a l’Ajuntament de Castelló
