Al S. XIX, el baró Haussmann va proposar una reforma urbanística ambiciosa que convertí París en el que coneixem actualment. Aquesta proposta va ser molt criticada pels seus contemporanis i segurament, si s’haguera supeditat la reforma a la participació ciutadana, hui París seria ben diferent del que coneixem.
Fa poc més de dos anys, tots els grups polítics asseguràvem que la relació entre els representants polítics i la ciutadania havia de ser més propera. Calia anar més enllà de votar cada quatre anys. És per això que al Pacte del Grau, un dels termes que més es repeteix és el de participació ciutadana. Ja he dit alguna vegada que crec que la participació ciutadana de Castelló havia d’evolucionar. Ja es feien coses interessants que calia continuar fent (i millorar) com les juntes i consells de districte o els pressupostos participatius. Nosaltres ademés, hem introduit la perspetiva de participació ciutadana en la governança municipal en aspectes nous com l’urbanisme.
Però la particiapció ciutadana mal utilitzada per a fer oposició suposa una eina de dos talls. Per una banda, sempre es pot criticar que la participació ciutadana no és el suficientment representativa o que el col·lectiu consultat no és significatiu. Per altra banda, una vegada encetes processos de participació per a certs aspectes però prens decisions sense la perspectiva de la participació en altres sempre es podrà criticar que no has realitzat un procés reglat de participació.
Crec que utilitzar qualsevol dels dos arguments esmentats és fer trampes perquè el veritablement important és avançar en l’empoderament de la ciutadania. Això sí, aquesta participació ciutadana cal que convisca amb el lideratge polític ja que els representants polítics hem de saber decidir qual prenem una decisió per un camí o per l’altre. Eixa és la nostra responsabilitat i haurem d’acceptar el resultat.
*Portaveu del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Castelló
