Llevat d’alguna excepció, podem dir que ja estem de tornada de les vacances i, per tant, iniciem un nou curs, no solament escolar (que també) sinó polític, el qual ha de començar a reorientar l’acció política dels qui ens representen en les institucions i les governen. Si tenim clar que no totes tenen competències comunes sobre les mateixes matèries, en uns casos exclusives, en altres compartides i en altres cedides, entenem des de CCOO que sí s’hauria d’afinar i de greixar aquelles que són comunes per a les diferents administracions, les que tenen una preocupació generalitzada entre la ciutadania. Que no són altres que les que versen sobre el bé comú, encara que no per això es desvirtua la seua necessitat ni se’n redueix el sentit.

Com tots vostès saben, el temps passa ràpid, i ja hem de començar a posar negre sobre blanc aquelles qüestions que inexorablement han de ser tractades en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per a 2018, podríem dir les bases que entenem necessàries per a la configuració dels futurs comptes públics. Reivindique des d’aquesta tribuna que els comptes públics s’orienten a la creació d’ocupació estable i amb drets, al mateix temps que el creixement econòmic arribe a totes les persones, perquè és inadmissible que, després de tres anys consecutius de creixement econòmic (el PIB creix al ritme del 3,5 % en el 2016 i 2017) i en un moment en què els beneficis empresarials ja estan en els mateixos nivells que abans de la crisi, els salaris seguisquen estancats, els serveis públics s’hagen deteriorat i persistisquen els actuals nivells de pobresa i desigualtat.

De la mateixa manera, des de CCOO i UGT seguim insistint que cal posar en marxa un pla de xoc per l’ocupació i que els PGE per a 2018 prevegen major despesa en polítiques socials, per reforçar el nostre ja afeblit estat social. És necessari que els pensionistes i els empleats públics recuperen el poder adquisitiu perdut i que tots dos col·lectius deixen de ser l’eina d’ajust fiscal que utilitza el Govern per complir els seus compromisos d’estabilitat amb Brussel·les. D’altra banda, resulta imprescindible restablir les partides que el Govern ha ignorat per a les polítiques d’igualtat, especialment pel que fa a la violència de gènere.

Aquests pressupostos han de reflectir ja una aposta ferma i decidida pel canvi necessari del nostre model productiu, i donar suport amb els recursos necessaris a una política industrial generadora d’ocupació de qualitat.

Aprofitaré aquest espai per a recordar el que des de CCOO PV reivindiquem i hem manifestat per boca del nostre secretari general, Arturo León, qui recordava «que l’informe d’experts va corroborar les injustícies d’un sistema de finançament que discriminava el País Valencià respecte a la resta d’autonomies».

Ja que, com vostés saben, són innombrables les polítiques que tenen a veure amb el que déiem, i que afecten el ben comú de les valencianes i dels valencians, els nostres interessos com a classe treballadora que, de no corregir el dèficit que l’Estat té amb nosaltres, romandrien segrestats, i això s’ha de veure reflectit ja en els Pressupostos de l’Estat per a 2018. Em referisc al dèficit en plans d’inversió per a les nostres comarques, disposar dels recursos necessaris i suficients per a atallar la sagnia de l’atur i reconvertir-lo en ocupació de qualitat, que els nostres ajuntaments disposen de recursos per a atendre les necessitats que des dels serveis socials encaren cada dia, amb major o menor fortuna, però que són les seues realitats, són les nostres i han de ser les seues majors preocupacions.

En definitiva, reivindiquem uns comptes públics on els nivells de decència política dels qui ostenten la condició de governar entronquen amb el que la ciutadania clama, requereix i necessita.

*Secretari general de CCOO Comarques del Nord