El diputat de Terol ho expressava molt bé a la sessió d’investidura: «Somos gente normal y de la calle, y estoy avergonzado del lenguaje que se ha usado aquí», per a un poc després afegir: «pongámonos a trabajar en los problemas de la gente».
Per tant, calma, senyores i senyors de la dreta, calma! Ni es trenca Espanya, ni els independentistes estan al govern, ni els comunistes han pres el Palau d’Hivern. Calma, moderació, tranquil·litat i un poc de racionalitat i respecte a l’altre.
La Democràcia és sempre més forta dels que alguns creuen i la Constitució està plenament vigent i no és patrimoni de ningú perquè és de tots. L’Espanya real, ens agrade o no, és l’Espanya que està a les Corts i ja està bé del vell discurs de l’anti-Espanya que sempre es llança en contra dels que tenen una altra visió del que és Espanya o d’allò que volem expressar amb el terme «pàtria».
La dreta s’ho veurà, però des de una pura racionalitat instrumental o estratègica, eixe llenguatge insultant, desmesurat i apocalíptic i eixa lluita per vore qui és més ultradretà deixa òrfens de representació a molts ciutadans que des de la moderació i l’equilibri poden tindre els seus dubtes respecte al nou Govern i els pactes que el faran possible, però estan molt lluny de compartir el missatge de la desqualificació i la deslegitimació constant.
A eixes persones ens dirigim i volem exposar raons perquè ens acompanyen en donar la benvinguda a un govern nou, diferent, que estrena una coalició progressista fins ara desconeguda.
En primer lloc, cal entendre que es tracta de desbloquejar la formació de Govern després de repetir per segona vegada les eleccions generals. Eixa dreta que tant critica al president Pedro Sánchez ho tenia prou fàcil. Tan sols calia que s’hi haguera abstingut. El que no sense tensions va fer el Partit Socialista en 2016: deixar governar el que havia guanyat les eleccions, la llista més votada, el que tant havien defés en altres circumstàncies. Deixar governar no vol dir donar suport al govern. Critiquen desaforadament allò que ells hagueren pogut evitar.
A més a més, la coalició progressista pot tenir efectes positius. Per exemple: millorar l’agenda social o fer assumir responsabilitat de govern als qui fa poc de temps estaven en posicions extremades o antisistema. L’acord de govern, malgrat el que diuen els mitjans periodístics de la dreta, té un esperit socialdemòcrata prou moderat. «El cel podrà esperar» i el marxisme també. D’entrada comporta guanys prou clars, té una vocació clarament europeista, quan els socis de Podemos fins fa poc de temps eren prou renuents al projecte de l’Unió Europea. Alguna cosa ja hem guanyat.
Finalment, l’acord d’investidura amb ERC marca el diàleg com a única fórmula possible de donar eixida a la crisi sobiranista catalana. No serà fàcil però cal intentar-ho, no hi ha altra. Que el PDeCAT haja votat «no» i ERC s’hi hagi abstingut és un gran pas endavant, que tal vegada puga tenir continuïtat. Tant de bo que fora així! I, fins ara, els catalans han votat sols moltes vegades. Per què no pot ser un nou estatut, com a resultat de la taula de diàleg, el que es refrende?
Pedro Sánchez té molt clar que no hi ha presos polítics, que els condemnats no ho són per les seues idees, sinó per incomplir la llei, que la Constitució no es pot transgredir, però que precisament l’esperit d’aquesta Constitució és fer del diàleg, de l’acord i del respecte a l’altre la base de la convivència política. Ací estem i per això, reben amb il·lusió el nou govern i esperem que puga fer grans coses. Endavant!
*President de la Diputació
