L’altre dia vaig anar com cada dimecres a fer la compra. A l’eixida vaig trobar la senyora Maria. És una veïna de tota la vida, que coneixia ma iaia la Tomeua fins i tot pel malnom. En trobar-se amb mi em va explicar que cada dia la compra estava més cara i que amb la seua poqueta pensió fa sols uns mesos podia comprar molt més. Els especuladors estan acostumats a jugar amb les nostres vides, somnis i il·lusions.
Fa uns anys van ser bens immobles, després la tecnologia i diuen que fa segles ho van fer fins i tot amb les tulipes. Segurament amb la pandèmia devia quedar-los poca cosa per especular i van decidir fer-ho amb allò més bàsic: l’alimentació. També se’ls va ocórrer fer-ho amb les mascaretes, però això els va durar ben poc, perquè el Govern espanyol, feliçment, ho va prohibir.
Controlar els preus, diuen els que saben, és una autèntica blasfèmia contra el capital. Però la senyora Maria ni sap ni necessita saber res de tot això. «Aclariu-vos», sol dir-me quan trau el tema de la política. Però té raó. Les dues bossetes que duia quan la trobava a la porta del súper són ara més cares que quan va començar açò del virus. I què podem fer des de Compromís? Creure en les receptes dels especuladors o apostar per la gent? Doncs crec que millor creure en gentcom la senyora Maria. Per això hem decidit, una vegada més, blasfemar.
Algú s’esquinçarà les vestidures. No ens importa, preferim ser titllats de blasfems que deixar la senyora Maria de banda. Per tot això, Compromís presentarà al pròxim ple una moció exigint que el Govern pose fi a aquest encariment i pose control a l’augment incontrolat del preu dels aliments més bàsics.
*Regidor de Compromís per
Vila-real
