Segurament estem en les prèvies a que un Borbó que ha exercit com a rei, haja de fer les maletes i exiliar-se. Es veu que no aprenem i oblidem com a aquesta estirp, que estem patint des de 1707, se l’ha haguda de tirar del poder de manera reiterada, no per ànsies republicanes (que en alguns casos també), sinó per ser uns lladres (Maria Cristina de Borbó va haver de fugir fins a dos vegades de l’Estat espanyol per lladre i sempre fugia amb els baguls plens, buidant de diners i joies a l’Estat).
Un repàs a la història, fins i tot de fonts de dretes, ens mostra a reis amb seriosos defectes de fàbrica (començant pel criminal de Felip V, que va abolir els furs valencians i va cremar ciutats com Vila-real o Xàtiva), tots amb una addicció preocupant per embutxacar-se diners, tràfic d’esclaus, comissions en totes les obres possibles, adulteris, fills bords a grapats, evasió d’impostos... Segurament Juan Carlos és un principiant en comparació a la gran corrupta d’Isabel II, que també va haver d’eixir corrents d’Espanya. Fins i tot el monarca més ‘normal’ dels Borbons, Carlos III té grans ombres d’honorabilitat.
Cap dels borbons ha estat mai aigua clara, i no només parle dels reis: les regències han estat especialment corruptes, les infantes, sogres, gendres, cosins, prínceps, són famílies a les quals la història els ha fet un bon retrat. El de la infanta Cristina i Urdangarin ha estat simplement seguir l’exemple i la tradició.
Ara molts d’aquells borinots que s’autoqualificaven de «republicans» però juancarlistes, es donen presses a marcar distàncies i es diuen ara que republicans però a favor de l’actual rei, patint una sobtada amnèsia de què estaven llepant fins fa poc. I és que fins fa mesos per criticar a Juan Carlos I te‘n podia caure una de bona. Fer-los fora no és debat entre monàrquics o republicans, és una necessitat ètica, higiènica i econòmica.
*Portaveu de Compromís al Senat
