Si en el capítol segon de l’exhortació Gaudete et exultate el papa Francesc ens adverteix dels perills que s’oposen a la vertadera santedat, en el tercer ens recorda els camins concrets indicats pel mateix Crist per realitzar-la en la nostra vida. Es tracta de dos textos centrals de l’Evangeli: les benaurances. Les benaurances aparentment amaguen una doble contradicció: d’una banda expressen un missatge atractiu, perquè qualsevol persona que medita aquestes paraules del Senyor no pot deixar d’admetre que en elles es conté un ensenyament que, si el posàrem en pràctica, transformaria profundament el cor de les persones i, no obstant això, la realitat del món ens porta cap a un altre estil de vida. En segon lloc, a qui es deixa arrossegar per la mentalitat del nostre món no li resulta fàcil entendre que en la pobresa, en la mansuetud, en la capacitat de plorar amb els altres, en la misericòrdia, en la netedat de cor, en la lluita per la pau i la justícia fins al punt d’acceptar el sofriment per elles, etc… pugui trobar-se la felicitat.
El Papa ens ofereix unes breus reflexions sobre les benaurances i sobre la manera de posar-les en pràctica. No és possible detenir-nos en cadascuna d’elles, però vull convidar-los a que les mediten pensant que solament es poden posar en pràctica si estem units a Crist i moguts per l’amor a ell i el desig de ser-li fidels. Això és l’única cosa que ens pot mantenir en el camí cap a la santedat, que és el que condueix a la vertadera alegria. En relació amb les paraules de Jesús sobre el judici final voldria destacar les afirmacions del Papa: el motiu per a fer-les vida no pot ser altre que la fidelitat a Jesucrist, ja que Ell s’ha identificat amb els pobres. Si fem les paraules de Jesús el programa de la nostra vida, estarem en el vertader camí cap a la santedat perquè donarem glòria a Déu amb la vida i viurem el culte que més li agrada: la misericòrdia.
*Bisbe de Tortosa
