Ho tinc comptat. De punta a punta del poble hi ha, caminant, menys de quinze minuts. Si més no a un ritme normal. Això significa que anar pràcticament a qualsevol punt de Betxí a peu es pot fer en poc de temps. Amb tots els avantatges que comporta: és un hàbit saludable que va contra el sedentarisme, no contamina, no provoca accidents i, a més, relaciona unes persones amb les altres. És a dir, caminant es fa poble.

Això, que s’ha fet durant segles, s’ha anat abandonant en les últimes dècades en detriment dels desplaçaments en cotxe. Per a quasi tot. Per anar al bar, a comprar, al metge i fins i tot per dur els xiquets a l’escola. Encara que ens coste diners, contaminem el medi ambient i correguem el perill de tindre algun accident. I això ha provocat, també, la transformació de bona part de les places i carrers de les poblacions en autèntics aparcaments.

PERÒ AIXÒ sembla que té els dies comptats. Almenys pel que respecta a la tendència de les administracions europea i valenciana, des de les quals s’està apostant pel retorn a la peatonalització dels espais urbans, a la plantació de vegetació, al foment per la bicicleta per transitar entre distàncies curtes-mitjanes i a la inserció dels vehicles elèctrics.

I justament això és el que estem fent en els darrers temps a Betxí. Amb una aposta decidida per posar les persones al centre de l’urbanisme, amb voreres més amples i amb vegetació, amb places aïllades del trànsit, amb vies preparades per a les bicicletes.

Però una volta adaptades les infraestructures i posades a disposició del ciutadà, faltarà el més important: canviar la mentalitat per desplaçar-nos a peu, per fer que els joves vagen a l’escola caminant, per promoure que l’accés a les indústries del municipi siga en bicicleta. I sabedor que això implicarà un procés, entre tots hem de fer-lo possible. Per tot i per tots.

*Alcalde de Betxí