Fer anys fa replantejar-te la vida. No patisquen que no em posaré en plan transcendental, però és cert que són un bon moment per fer balanç, per a penedir-se d’haver fet, o no, algunes coses, per sentir satisfacció del passat i per agafar forces per fer front al futur.
Sí, el temps passa per a les persones però també per a les coses. I es creix o es minva, S’aprima, o s’engreixa. Les parets cauen, les canonades cal canviar-les, l’ascensor ja no és legal, el cotxe incompleix les normatives. Tot va canviant. Les coses que abans ens divertien ara potser ja no ho fan. Els canvis no han de ser dolents i quan canviem ho fem amb la intenció de millorar.
El sistema autonòmic està a punt de complir 40 anys. No és ara igual en alguns aspectes a com era. Es va fer amb una il·lusió, que ara alguns han perdut. Algunes persones, alguns partits, els consideren vell, no adaptat a les normatives actuals, consideren que no ha evolucionat al pas que ho ha fet la societat. La veritat és que l’Estat espanyol mai ha tingut massa clar allò de «l’Espanya plurinacional». Allò de compartir la sobirania amb els territoris mai ha convençut. Es va acceptar en un moment però, ai, els fills es fan grans i volen manar de les seues vides. I això ja no li sembla acceptable.
Lleis pròpies? No, les declaren inconstitucionals. Finançament adequat? No, millor que puga donar-te de tant en tant una carloteta com va dir Montoro. Així depens del papà Estat i no t’ho gastes en allò que vols. El problema ve quan allò en què et vols gastar els diners no respon a un capritx del governant com para passejar en un Ferrari, sinó en facilitar la vida dels ciutadans. Però eixe papà Estat, en el seu cel per controlar el repartiment, ni tan sols oprimeix els seus fills per igual. Quan vam complir els 25 anys de les autonomies van haver intents de descentralitzar i d’incrementar l’autonomia política, fiscal i financera dels diferents territoris. Però entre les crisis econòmiques, i els governs de PP, açò va quedar paralitzat.
Ara mateix, el País Valencià està intervingut financerament per l’Estat. La manera més segura d’acabar amb l’autogovern és impedir que ens apleguen els diners suficients per a prestar els serveis als quals la ciutadania en té dret. De pas que impedeixen que puguem desenvolupar les accions polítiques que vam prometre que faríem. I encara tenen la cara de retreure’ns que no les fem. Però malgrat el PP, anem fent. Per molt que ens porten als tribunals, la ciutadania està al centre de les nostres polítiques i així seguirem treballant. Mentrestant, el PP ens diu que fins que no s’aproven els pressupostos, no hi haurà diners per al País Valencià, eixos diners que diu que destinarà però dels que després només és capaç de gastar un terç, nosaltres seguim posant l’accent en el dia a dia de les persones. Facilitant l’accés a una vida digna, a uns serveis públics de qualitat, afavorint el desenvolupament econòmic i social del poble valencià.
Deu pensar el Partit Popular, mentre veu volar les gavines, que si no es fa política de dretes, no es fa política però nosaltres vàrem adquirir un compromís amb la ciutadania i eixa és la nostra motivació. 40 anys de sistema autonòmic... no creieu que ja és hora de fer una actualització?
*Vicealcaldessa de Castelló
