Responsabilitat és el que es demana mínimament a la classe política. Des de les eleccions espanyoles d’abans de l’estiu a ara ja hi ha un món. No debades el que hauria estat un ascens conjuntural de la ultradreta s’ha convertit en una porta oberta on corre aire contaminat a un partit que únicament existeix per a destruir la democràcia. I això, gràcies al caprici d’un president que volia ser-ho per majoria i no per diàleg i consens.

Conéixer i fer memòria de les intencions d’aquest partit era suficient per a insistir en un govern d’esquerres, de coalició, de suports múltiples i que representara realitats múltiples també. Únicament calia pensar en allò que estava en joc: la consolidació del nostre estat de benestar, de drets i democràtic.

Saber el que ha suposat la ultradreta a Espanya és no donar-li cap baló d’oxigen encara que això t’obligue a pactar. Ser conscient d’allò que representa que un candidat explicite que vol il·legalitzar idees i partits és suficient per a intentar una entesa.

Però els responsables de protegir-la, han pensat la democràcia com si fos un joc de taula, a curt termini, amb les enquestes tocant a la porta diàriament i elaborant estratègies mal cuinades, amb eixe regust d’additius i ingredients de mentida que tenen els precuinats de microones. Ara vindran les crides a salvar els mobles. Es parlarà de cordons sanitaris, de govern de concentració, d’emergència. Però l’hora dels valents i les valentes en democràcia s’ha de jugar en contextos d’estabilitat.

Resulta curiós que qui ha traslladat la mòmia del vall de la vergonya no haja entés que la democràcia és alguna cosa més que un acte simbòlic en campanya electoral. La democràcia es guanya amb decisions de govern, i no de partit. Malauradament, ens hem instal·lat en el terreny de la necessitat, una situació dibuixada pel llapis del caprici de Pedro Sánchez.

Amb aquest panorama, encara ens queden motius per a la celebració. Compromís ha pujat en vots i malgrat no obtenir la representació desitjada per a les comarques de Castelló, ens consolidem com una força de desbloqueig, una alternativa real per a les negociacions i amb una base social de votants en creixement. Ara, encara ens queda molta feina per fer. És responsabilitat de totes i de tots frenar l’ascens del feixisme.

*Regidor d’Educació de l’Ajuntament de Castelló