Fa pocs dies hem obert el quart pipican de Betxí. I en unes setmanes, vindrà el cinqué. I eixe serà l’últim, perquè aleshores haurem cobert tots els punts al voltant de la població i ningú podrà dir, llavors, que els pipicans estan lluny. Però lamentablement sé que, en eixe moment, els problemes amb les caques dels gossos continuaran. Encara que tinguem cinc pipicans. Com si en tinguérem mil. Perquè pense que els propietaris que els duen a les zones adequades seguirien fent-ho i, els que no, també seguirien no fent-ho.
Fa cinc anys que sóc alcalde i, si hi ha algun problema en comú amb tots els que he conegut són les deixalles canines pels carrers. I també sé que tots estem posant el màxim que tenim a les nostres mans per evitar-ho, si més no, per reduir-ho.
PERÒ NO SOLAMENT és cosa nostra, dels alcaldes i dels ajuntaments, sinó de tots els veïns. Perquè es tracta d’un problema general. De tots i de totes.
Sé que cal molta pedagogia, i educació. I també campanyes de conscienciació. I denúncies. Però si cada un de nosaltres no posem el nostre granet d’arena, els amos per mantindre netes les places i els carrers, i els que no som propietaris per cridar-los l’atenció quan tinguen un comportament inadequat, tot seguirà igual.
He intentat, amb estes breus línies, que tots fem un pensament i arrimem el muscle per tindre un poble més net. I sobretot, he intentat no generalitzar, perquè crec sincerament que la immensa majoria dels amos dels gossos respecten els altres veïns i segueixen una conducta correcta.
El problema és que la immensa minoria que té un comportament inadequat, el té tots els dies. Per això, entre tots, hem d’intentar corregir-los. I sobretot, tindre ben present el que diem en valencià, que «no és més net el que més neteja, sinó el que menys embruta». H
*Alcalde de Betxí
