He sentit dir alguna vegada que per a un polític no és sempre convenient exposar tot el currículum complet, sinó que és millor dissimular-lo, dir menys del que tens. La raó és que a vegades l’opinió pública valora més la senzillesa i la humilitat i no tant un excés d’acreditacions acadèmiques que podrien donar una imatge de petulància.

En canvi, els últims dies ha eixit a la llum el cas de la presidenta de la Comunitat de Madrid, del Partit Popular. Molts posen en dubte l’autenticitat del títol que ha ostentat. També s’han evidenciat, per cert, exageracions en les acreditacions universitàries del mateix portaveu del PSOE.

Potser les acreditacions tenen un valor relatiu i més després de conéixer aquests casos tan lamentables. No obstant això, pujarien vostés a un avió pilotat per algú amb molt bona voluntat i sense llicència de pilot? Jo, mai! Confiaríem en algú que ens va fer pujar en un avió i que hem descobert que no tenia llicència per a pilotar? Entenc que, si sobrevisquérem a una situació així, la majoria tampoc.

És interessant que una societat avançada exigisca dels seus polítics una bona formació. Si tenim una empresa privada podem escollir deixar-la en mans d’un gestor sense instrucció. Jo no ho faria mai, però si arruïna la companyia, al capdavall és el nostre patrimoni el que està en joc. D’altra banda, en els afers polítics no és el patrimoni d’un particular el que està en joc, sinó el de tothom. Definitivament una bona formació tampoc és una garantia absoluta de res, tot i que una formació falsificada molt menys.

És bo que es qüestionen aquests casos, perquè el que irresponsablement alguns polítics han desprestigiat, a banda d’ells mateixos, és la reputació internacional de les nostres institucions acadèmiques.

*Regidor per Compromís-Vila-real