Els canvis solen ser traumàtics, però realitzar certs canvis en les festes de la Magdalena del 2016 no era una opció sinó una obligació.
No era una opció no controlar les carpes i escenaris que omplen tota la ciutat. A la Magdalena del 2015 es van registrar 6 muntatges de carpes de grans dimensions i cap muntatge de menor entitat. Enguany, s’ha certificat el muntatge de 30 instal·lacions grans i 27 menors.
Darrere el gran salt quantitatiu (de 6 a 57) s’amaga l’immens salt qualitatiu: els tècnics municipals han supervisat totes les instal·lacions d’aquestes festes, totes.
Tampoc era una opció no encarar la problemàtica acústica. Vam errar en com fer-ho a Carnestoltes, és cert, però vam millorar tècnicament i vam dotar, per primera vegada a Castelló, d’un mecanisme d’autogestió per tal que tothom (inclòs el propi Ajuntament) coneguera els límits que marca la normativa.
A diferència del que es pensava abans de festes, els 90 decibelis són un límit que no evita gaudir de la festa.
I per a què ha servit tota aquesta tasca? Entre d’altres, per a complir la normativa, per a reduir les queixes per soroll i per a guanyar en seguretat, perquè qui sap què haguera passat en les carpes sense els certificats de muntatge ni els plans d’autoprotecció amb els vents huracanats del dilluns.
Perquè la Magdalena no és tan sols anar de festa. H
*Regidor d’Ordenació del Territori de Castelló
