Quan veiem al president del PP, condemnat «como partícipe a título lucrativo» en la Gürtel, fer de nou el Don Tancredo, i repetir que la corrupció, els sobresous, la caixa B, el finançament il»legal o les comissions «son diez o quince casos aislados», no sabem si ha perdut definitivament la noció de la realitat o se’n riu de nosaltres.

En una setmana horribilis, M. Rajoy ha passat en 48 hores, de tindre nugada la legislatura amb l’aprovació dels PGE, a estar pendent d’un «hilillo de plastilina» després de la caiguda de Zaplana i els Cotino i de la dura condemna de la Gürtel (primera entrega). En la premsa han desfilat exministres d’Aznar imputats o condemnats (gairebé tots), presidents autonòmics (Múrcia, Balears, Madrid) i, sobretot, la interminable nòmina del PPCV. La curta -però intensa- història d’eixe partit esgarrifa: una dotzena d’exconsellers (amb figures estel·lars com Blasco, conseller de Solidaritat i Ciutadania que furtava a les ONG, o Cartagena, que ho feia a les mongetes), dos expresidents de les Corts (Martínez i Cotino), els presidents de les tres diputacions (Fabra-Rus-Ripoll) i tres expresidents (Olivas, Zaplana i Camps). S’han repetit fotos dels tres mosqueters de diputacions i Generalitat i he recordat que, en l’obra de Dumas, n’eren quatre. Són els caps de cartell, però la xarxa és espessa, i anirà creixent a mesura que es dicten noves sentències, malgrat la falta de separació de poders a Espanya; ho diuen Consell d’Europa i UE, que tan sols n’hi ha més ingerència política a Bulgària, Croàcia i Eslovàquia! (eixe és el nivell).

I ARA QUÈ? En qualsevol societat democràtica, M. Rajoy hauria hagut de dimitir ja vàries vegades, però, de nou, Spain is different: a veure si escampa i pot esgotar la legislatura i, entretant, hi ha un miracle econòmic o judicial. Això si, el partit dels comptes bancaris a l’estranger i que ha arruïnat les hisendes públiques (al País Valencià és clamorós) continua envoltant-se en la rojigualda i acusant als altres d’antiespanyols.

L’Ibex-35 i la troica ho viuen amb tranquil·litat: fa temps que han apostat a un altre cavall.

*Alcalde de Vinaròs