Castelló es mou. Té part de raó el vicealcalde, Enric Nomdedéu, en dir que viure a Castelló ja no és una desesperació com assegurava el vell Tom Bombadil en la seua cançó. Alguna cosa ha canviat i Castelló compta amb excel·lents grups de música (sempre els ha tingut) i bons llocs on escoltar-los. Ja no cal anar-se’n a un altre planeta per a gaudir de bona música o de les més variades activitats per a les més menudes en qualsevol parc de la ciutat, incloent-hi el Grau. Però no només de música viuen les persones. Aquests dies al Grau ens arriba una nova amenaça. Hem sabut que en terrenys del port s’obrirà un nou macro-basar d’aqueixos que rebenten els preus a costa d’esclavitzar als seus treballadors, sense que PortCastelló tinga en compte el més que possible perjudici que causarà un negoci així al poc comerç que sobreviu en el Grau.
Fa poc es va permetre l’obertura (malgrat les irregularitats que presentava) d’un supermercat en l’edifici que havia de ser la punta de llança de l’oferta turística del Grau a Puerto Azahar i que ara alberga, a més del supermercat, un basar “todo a cien” com a gran atractiu turístic. Açò i l’amenaçador parc comercial Estepark tenen mal maridatge amb el compromís municipal d’apostar pel comerç local i per una ciutat educadora. Castelló es mou, és cert, però va sent hora de veure cap on volem que vaja. H
*Regidor de CSeM
