Sempre he dit que no hi ha argument que més moleste escoltar a la ciutadania que el d’«açò no és competència meua» en boca de qualsevol representant polític. És cert que els tràmits en l’Administració estan lluny de les pretensions polítiques i també ciutadanes i que quasi qualsevol tràmit interinstitucional sol significar endarreriments desesperants i quasi insultants per a l’administrat. Però no és menys cert que les Administracions Públiques estem obligades a entendre’ns i a posar per sobre de tot el benestar ciutadà. Això pot portar a situacions tan enrevessades com la de la cessió a la Conselleria de Polítiques Inclusives d’un solar propietat de l’Ajuntament de Castelló per a la construcció d’una residència de gent gran. Estem d’acord amb el fons de la qüestió? Sí. És un objectiu compartit augmentar el nombre de places perquè Castelló fa anys que té un dèficit massa gran. Però com en quasi qualsevol gestió entre diferents institucions les coses mai són tan senzilles com poden paréixer. Des del grup municipal socialista sempre hem considerat que la cessió havia d’estar condicionada a algun gest que demostrara que eixa residència anava a ser una realitat prompte i per això demanàvem projecte d’execució o pressupost i no repetir errors del passat com cessions patrimonials que s’han quedat en un solar sense construir un bon grapat de lustres, com ha passat al Raval Universitari. Per això, hui aprovarem al ple que eixa cessió estiga condicionada a què la Conselleria inicie les obres de la residència en dos anys. Volem una residència, no un anunci. Crec que bé està el que bé acaba, i ara, de moment, acabem bé amb el tema de la cessió. Esperem acabar també bé amb la seua construcció.

I com d’aquest tema s’ha parlat, i molt, no vull que el meu article d’aquesta setmana siga monotemàtic. Entre altres coses perquè aquesta primera quinzena de juliol hem tingut dues notícies en dos àmbits completament diferents, en dues zones diferents de la nostra ciutat però que, a poc a poc, construeixen el Castelló del futur que volem. Per una part, el company Jorge Ribes, amb la valentia que el caracteritza, ha anunciat que implantarà un carril bici al cèntric carrer Herrero. Algú podrà pensar que no són massa metres, però el missatge és ben clar: el Castelló del futur o creix de la mà de la mobilitat sostenible o no creixerà. Aquest govern té clar on vol arribar en aquest sentit però també tenim clar que cal donar solucions a la realitat actual i per això Jorge treballa, per exemple, en trobar aparcaments dissuasius tan necessaris en algunes zones de la nostra ciutat. Per altra banda, ahir, l’alcaldessa Amparo Marco presentava al Club Nàutic de Castelló el cicle de concerts Mar de sons i el cicle de monòlegs Mar d’humor. Vuit concerts i tres monòlegs a la vora de la mar, en un marc incomparable. Sempre ha estat al cap de l’alcaldessa que la ciutat mirara més cap a la mar i en omplir el Grau de vida.

Crec, honestament, que aquest cicle, amb les mesures de seguretat necessàries i justament en un any complicat com aquest pot servir per a dinamitzar el Grau i ficar a Castelló en el mapa del positiu.

*Portavoz del equipo de gobierno del Ayuntamiento de Castelló