Durant les primeres setmanes de la crisi de la covid-19, els optimistes antropològics veiem amb certa esperança les respostes ciutadanes davant la desolació de la pandèmia. Les expressions de suport des dels balcons cap als sanitaris ens feien intuir certa reconciliació entre la ciutadania i els seus poders públics. La viralització de notícies sobre la recuperació de la qualitat ambiental dels nostres ecosistemes i del nostre aire a causa de la parada ens feien pensar que aprendríem lliçons sobre la relació depredadora dels nostres hàbits de vida amb els nostres ecosistemes. El compliment rigorós de les normes de confinament ens animaven a pensar que eixa cultura del sálvese quien pueda pròpia de la fetitxització de l’economia com a religió única començava a caure a favor del suport mutu i d’una mentalitat més solidària.

Quatre mesos després mantindre eixe optimisme es fa complicat. S’ha instal·lat cert clima d’incertesa que ha derivat en un comportament col·lectiu d’imprudència. S’han perdut drets -el dret a la conciliació- que no sabem quan tornaran, però les seues reivindicacions desapareixen de la discussió pública. S’imposen de nou com a inevitables sacrificis socials i ambientals en nom de la recuperació econòmica des de discursos quasi fanàtics que, malgrat totes les interrogants, venen les seues receptes com les úniques possibles: agilitzar tràmits urbanístics, restar poder als ajuntaments i cedir-los al sector privat, flexibilitzar normatives ambientals i confiar que el colp al turisme no siga tan gran.

PERÒ SEMPRE existeixen altres camins. Modestament des de la Regidoria de Transició Ecològica intentem impulsar alguns, perquè pensem que front a l’absolutisme de la realitat econòmica cal alçar un rudimentari escut de l’alternativa política. Vam activar fa dos setmanes 630.000 euros per iniciar un pla de transició ecològica de la nostra economia local que generés eixes alternatives. Ja estem treballant en una ordenança de cessió de terres que done més seguretat a qui vulga cedir finques abandonades i facilite així la incorporació de nous productors a l’agricultura, i també en una nova plataforma de comercialització curta que augmente la rendibilitat dels xicotets productors. Amb les experiències prèvies dels Ajuntaments de Madrid i Santa Coloma tenim una estratègia per estimular la construcció basada en la rehabilitació sostenible i les energies renovables. Tenim als i les enginyeres municipals fent-nos projectes de renaturalització perquè la necessària inversió pública vaja dirigida a reconciliar-nos amb el nostre ecosistema i no a destrossar-lo encara més. Són objectius complexos i els recursos són limitats per a tals horitzons. Però com a mínim ens devem intentar que d’esta crisi no isquem amb una ciutat més desigual i amb un ecosistema més trencat.

*Regidor de Transició Ecològica de Castelló