1.- L’ocorregut l’últim any en l’Ajuntament de Castelló, dóna la raó a una frase atribuïda al geni de Gabriel García Márquez que més o menys diu que la saviesa ens arriba quan ja no ens serveix de res. No s’explica d’una altra manera que el nostre primer Partit Processat, el PP, exigisca ara al govern municipal fer les coses com ells mai van voler mentre van governar, quan a més ho van deixar tot ben lligat per tal de dificultar qualsevol canvi que poguera comprometre els seus propis interessos i els d’aqueixa oligarquia a la qual representen. És ara, asseguts en el banc dels acusats com a partit, que els hi arriba la saviesa.
2.- Passat el terrible incendi de la Serra d’Espadà, la gent ha regalat nombroses mostres de merescuts agraïments als equips d’extinció d’incendis. Em sume als agraïments i felicitacions. Recordem que la millor manera d’apagar un foc és evitant que aquest es produïsca. Cal apostar per la prevenció, invertint en personal i mitjans per augmentar els nivells d’eficiència creant llocs de treball.
3.- Al marge d’altres consideracions, la Línia de Molt Alta Tensió (MAT) que travessarà les nostres comarques (també el terme de Castelló), és una profunda ferida de llarga durada en el nostre paisatge. Quan els arbres li retornen la frondositat al cremat aquests dies a Espadà, la MAT seguirà ferint el territori. Pensem-ho. H
*Portaveu CSenMoviment
