Tornem a l’activitat dels laboratoris i les aules universitàries, encara que hem de reconèixer que la tasca investigadora i docent no s’abandona mai totalment. Comencem el curs, això sí, amb energies renovades per a revalidar el nostre compromís amb la societat, no sols de Castelló de la Plana, sinó també amb perspectiva europea i global.
Vam concloure el curs 2017/2018 amb algunes fites molt destacables per al Vicerectorat d’Investigació i Transferència: entre aquestes destaquen una inversió pròxima als quatre milions d’euros per a desenvolupar el Pla de Promoció de la Investigació de 2018, mentre que també vam inaugurar la nova Oficina de Projectes Europeus i Internacionals. Perquè el desig de l’equip rectoral liderat per Eva Alcón és enfortir i modernitzar les estructures d’investigació de la Universitat Jaume I (UJI), promoure sinergies de col·laboració amb altres institucions, fomentar la recerca interdisciplinària amb la finalitat d’acompanyar i ajudar les investigadores i els investigadors a augmentar la seua implicació en projectes internacionals d’excel·lència i competitius, alhora que incrementar les seues capacitats per a aconseguir noves fonts de finançament extern.
Aquest estiu hem renovat la nostra posició capdavantera en el rànquing de Xangai. Per les nostres dimensions, ens resulta més difícil que a altres universitats valencianes amb molts més investigadors i investigadores situar-nos en les primeres posicions. Això no obstant, aquesta és una dificultat afegida que no ens ha fet defallir. Per això, el nom de Castelló torna a aparèixer en una posició envejable en aquesta prestigiosa classificació d’universitats de tot el món. Aquest resultat ens serveix d’estímul per a continuar treballant i ens confirma que la línia de treball traçada per l’UJI és ambiciosa i dóna fruits.
ENS ESTIMEM fer ciència compromesa amb la ciutadania. Considerem que aquest és un valor diferencial de l’UJI que volem promoure. Des del nostre Pla Estratègic fins a cadascuna de les decisions diàries, estem convençuts que la recerca que conreem al nostre campus només té sentit si pot arribar a la societat. Per això, la divulgació de la ciència és tan rellevant i continuarem esforçant-nos per a aproximar la cultura científica a tots els públics, amb diverses iniciatives, i per a fomentar les vocacions pels estudis universitaris en ciència i tecnologia, uns àmbits en els quals estem fent èmfasi --apostant per la perspectiva de gènere-- perquè siguen atractius també per a les joves.
Una altra mostra fefaent d’aquest interès per transferir la ciència ha sigut el nostre impuls, en col·laboració amb la Generalitat valenciana, per a celebrar per primera vegada en la Comunitat la Nit Europea de la Investigació el pròxim dia 28, amb la implicació i el compromís polític de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport. No sols hem d’agrair el suport del conseller Vicent Marzà, sinó també especialment de la directora general d’Universitat, Investigació i Ciència, Josefina Bueno, i del secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, que van atendre les nostres primeres telefonades.
I donant continuïtat a aquest compromís amb la societat, la divulgació i també la col·laboració amb el teixit empresarial de la nostra ciutat i província, hem posat en marxa una iniciativa innovadora relacionada amb un dels grans reptes globals: el canvi climàtic. A principis d’any vam crear el Seminari Interdisciplinari d’Investigació en Canvi Climàtic en el marc de les accions del projecte Àgora digital de comunicació científica transmèdia. Àgora digital es va desenvolupar durant 2017 des del Servei de Comunicació i Publicacions i la seua Unitat de Cultura Científica i de la Innovació, gràcies al finançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat.
La crida des del nostre vicerectorat va aconseguir la resposta de més d’una trentena de professors i professores dels quatre centres que integren el campus, amb l’objectiu de fomentar la recerca transversal vinculada amb els efectes de l’escalfament global, així com la seua mitigació i l’adaptació a les seues conseqüències, a més d’aconseguir més recursos econòmics. Pocs mesos després, l’empresa de gestió ambiental Fobesa, del Grupo Gimeno, va mostrar el seu interès per recolzar aquest seminari per a engegar una iniciativa que comença a caminar, l’Observatori de Canvi Climàtic de Castelló.
Gràcies a l’esforç d’aquestes investigadores i investigadors de l’UJI vam poder presentar a la ciutadania valenciana el I Informe Castelló davant el canvi climàtic. Potencialitats en recerca científica de la Universitat Jaume I per a la mitigació i l’adaptació a l’escalfament global, un document científic que vam dedicar in memoriam, i de tot cor, al professor Enrique Julià Bolívar, qui des del principi va voler participar activament i generosa en aquest grup de difusió de la ciència.
El nostre primer informe de canvi climàtic advertia de la vulnerabilitat climàtica de Castelló a causa del dèficit hídric, alhora que instava, entre altres qüestions, a potenciar les energies renovables. En aquesta línia, mantenim la nostra voluntat de col·laborar amb institucions, empreses i ciutadania perquè, tots junts, avancem en una investigació que siga capaç de millorar la qualitat de vida de les persones.
*Vicerector d’Investigació i Transferència de la Universitat Jaume I (UJI)
