Molt es parla de les clavegueres de l’estat, eixe entramat de delinqüents que --presumptament-- fan la feina bruta per defendre els interessos del poder sense límits (robatoris, extorsió, dossiers falsos, fake news). Molts els han justificat com a necessaris pel poder. El problema és que no defenen el que emana de la sobirania nacional, sinó aquells altres que, subtilment, anomenem fàctics i que estenen els seus tentacles d’interessos sobre polítics, policies, mitjans i, fins i tot, alguns òrgans judicials. El mateix Sánchez va citar a Évole algunes empreses que no volien que governara amb Podemos. La cosa no ve d’ara (alguns noms ressonen en la memòria: GAL, Paesa, Villarejo), i ja en 1994 Vázquez Montalbán escrivia que «mientras se ha dedicado mucha atención a la corrupción política-económica, no se ha puesto el mismo empeño en enterarse de lo que se cocía en (...) las cloacas. Si el Estado puede convertirse en un delincuente a cuenta de supuestos secretos necesarios ¿qué ética se le puede pedir a la sociedad civil y a los individuos?».
El més indignant és que, quan es denuncia, alguns mitjans donen més veu als manipuladors, com l’ínclit Inda, que als que ho han denunciat. És la vella tàctica del Canal 9 de l’època anterior on ficaven les rèpliques del PP a declaracions que mai passaven per l’antena (encara avui alguns mitjans ho practiquen). Però, en un món mediàtic dominat per visions tendencioses (les portades dels diaris nacionals pareixen la versió sense gràcia de El Jueves), encara hi ha veus que ens fan confiar en la responsabilitat social del periodisme, com la d’Iñaki Gabilondo: «Hemos perdido el sentido común democrático si permitimos que un escándalo de la gravedad del espionaje a Pablo Iglesias, con elaboración de pruebas falsas incluido, se pueda diluir como una noticia más». «No se me ocurre nada que pueda resultar más disolvente para la dignidad de un Estado de derecho que la existencia de una mafia policial encargada de destruir a partidos políticos». Considera «alarmant» la fluixa resposta del Govern i els partits i remata: «Todos unidos porque aquí sólo hay un bando y Pablo Iglesias es de los nuestros». Amén, mestre.
*Alcalde de Vinaròs
