Hem viscut una setmana trepidant. La política ha demostrat ser la palanca que canvia la realitat. Arquimedes ho va anticipar fa vint-i-pocs segles quan va dir allò de «doneu-me un punt de suport i mouré el món». Els canvis són conseqüències de molts factors, però hi ha vegades que tot és qüestió de trobar el punt decisiu en el qual aplicar la força perquè les conseqüències es produïsquen de forma immediata.

Pedro Sánchez va posar la palanca en el punt estratègic i la política espanyola va viure una experiència que recordarem durant molt temps. El secretari general del PSOE va presentar una moció de censura contra la indignitat de la sentència del cas Gürtel que confirmava, negre sobre blanc, les pràctiques corruptes del PP i la inmoralitat de Rajoy, el testimoniatge del qual va ser considerat increïble pel tribunal.

LA MOCIÓ va triomfar. La majoria de l’oposició va sumar els seus vots (180) enfront dels quals recolzaven al president (169), en un procediment inèdit en la nostra democràcia, però establit amb claredat en la Constitució, encara que ara semble que alguns no l’han llegida mai. Les diputades i els diputats, que representen a la ciutadania, es van unir contra la falta d’ètica i van propiciar el canvi.

Durant tota la legislatura, hem de recordar que si la moció va tirar endavant va ser per la implicació dels populars en «un autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional a través de mecanismes de manipulació de la contractació pública central, autonòmica, i local a través de la seua estreta i contínua relació amb influents militants d’aquest partit que tenien possibilitats d’influir en els procediments de presa de decisió en la contractació pública de determinats ens i organismes públics que dirigien o controlaven directament a través de terceres persones». I punt.

*Portaveu socialista a l’Ajuntament de Castelló