Com se sol dir, el temps passa volant. Però allò important, en essència, és si hem aprofitat bé tot eixe temps. Recorde que ara fa set anys, quan vam entrar a governar l’Ajuntament de Betxí, teníem tres grans objectius que consideràvem prioritaris. Immersos com estàvem en aquell 2011 dins d’una enorme crisi a molts nivells, especialment en l’econòmic i social, el nostre primer cavall de batalla va ser intentar millorar la situació de les persones més desafavorides. I les primeres mesures van ser incrementar exponencialment les ajudes d’emergència i crear una bossa de treball municipal, a més d’augmentar l’atenció a les persones més necessitades.

El segon cavall de batalla era, sense dubte, capgirar la situació econòmica del consistori. Amb un deute que superava els 4 milions d’euros i que suposava pràcticament el 100% del pressupost municipal, s’havia d’agafar el bou per les banyes i canviar la tendència de números rojos que s’havia instal·lat en l’ajuntament. La fórmula, una vegada més, la vam trobar en la saviesa popular: «No estirar més el braç que la mànega». En estos moments, el deute municipal se situa en 1,5 milions d’euros, no s’ha demanat ni un sol préstec i fins i tot s’han abaixat alguns impostos, com ara l’IBI o la plusvàlua per herència.

Per últim, s’havia de canviar el model urbanístic basat en els grans PAIs i actuar més a xicoteta escala, fent un poble més atractiu per a viure i amb una major qualitat de vida. La renovació de les avingudes principals, la construcció de nous accessos a la població i d’un aparcament per a camions i el futur desviament del trànsit pesat per fora del nucli urbà són exemples del que preteníem.

El temps ha passat, no sé si ràpidament o lentament, però els resultats en l’àmbit social, econòmic i urbanístic són més que palpables. L’Ajuntament de Betxí ha pres un nou rumb en el seu camí. I ha sigut, sense dubte, per a bé.

*Alcalde de Betxí