Franco ha mort, però el franquisme no tant. Només així es pot comprendre la resistència demagògica i rabiosa de la ultradreta local castellonenca enfront de la retirada de la Creu dels caiguts del parc Ribalta, erigida en aquest lloc des de 1944 i sufragada amb diners públics per l’Ajuntament d’aquella època.
Des de la seua inauguració l’any 1944, la Creu dels caiguts ha estat seu de diferents actes d’homenatge als Caiguts i d’exaltació del Règim franquista. Però no s’equivoquen, aquests actes d’homenatge no van ser sols durant la dictadura. L’any 1979 Fuerza Joven convoca una ofrena a la Creu dels caiguts; l’any 1980 hi ha una nova commemoració amb ofrena de flors inclosa; el 20 de novembre del 1981 una convocatòria per a una manifestació franquista; i l’any 2010 es ret homenatge a Primo de Ribera allí mateix, maneta en alt i cantant el Cara al sol.
AMNÈSIA // Però la dreta del PP i de Ciudadanos diu que no és un símbol franquista, prefereixen negar la història instal·lant-se en l’amnèsia més absoluta, i al·leguen diferents arguments, tots ells desmuntables fàcilment per falsos.
Un d’ells és que el monument és religiós. Fals. Franco, el colpista dictador que va sotmetre a l’estat espanyol a l’etapa més fosca de la nostra història més recent, es va apropiar d’aquest símbol (la creu) per a enaltir el règim de la dictadura i el terror sobre el bàndol perdedor. És aquest un monument de separació, de divisió i de discòrdia, res a veure amb el que representa la fe cristiana. A més, ha vist algú fer allí una missa? Més aviat al contrari, hem vist exaltacions franquistes.
LLEI // Un altre argument d’aquesta dreta nostàlgica d’altres temps és que «mirem al passat i creem confrontació». Fals. Complim la llei de Memòria històrica de 2007, que ells s’han botat sistemàticament a la torera, una llei que ells consideren ideològica, una llei que ordena expressament que «les administracions públiques, en l’exercici de les seues competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura».
A més, les víctimes del franquisme encara son present i demanen justícia; alguns familiars encara busquen els cossos de familiars afusellats. A la transició se’ls va prometre que la reparació arribaria més endavant, que en aquell moment era massa prompte. Ara se’ls vol tornar a enganyar dient-los que és massa tard.
En fi, que aquesta dreta que no deixa de ser la dreta de tota la vida, podrà acusar-me i amenaçar-me tantes vegades com vulga, podran seguir fent demagògia barata confonent història i justícia amb sectarisme i ideologia com bons hereus del que són, podran tornar a querellar-se contra mi com sempre fan perquè els falten arguments polítics, però complir la llei no és opcional.
Cap de les seues amenaces m’apartarà del que és la meua obligació com a ciutadana i com a representant pública, complir la llei, cosa que a casa de la dreta es boten massa sovint.
*Portaveu de l’equip de govern a l’Ajuntament de Castelló i regidora de Compromís
