Tothom vol una societat amb igualtat de drets. A algú li sembla correcte ser menys que un altre per l’origen familiar? És just que si els nostres pares no són reis, ducs o marquesos no tinguem les mateixes oportunitats?
Segur que ni de lluny veuríem bé que sols pogueren estudiar i formar-se les filles de famílies riques. Tampoc ens deu semblar correcte que les persones grans es queden desemparades després d’haver estat treballant tota sa vida. La majoria estarem d’acord que els polítics han de tindre conductes exemplars i ser diligents en l’ús que fan dels diners de tothom. No voldrem un corrupte gestionant el nostre salari, molt menys els diners de tota la societat en què hi vivim.
SI UN BON DIA tenim un accident i necessitem fer ús d’una cadira de rodes ens molestarà moltíssim que el transport públic, les voreres o els edificis no siguen accessibles per a la nostra discapacitat. Ningú hauria de voler viure en una societat on es margine la gent per ser discapacitada, tindre menys diners o no ser de família noble.
Doncs bé, tot això passa en les nostres ciutats i per això cal lluitar, per a acabar contra aquestes desigualtats. I així passa també amb els drets de les dones. Perquè mentre hòmens i dones no siguen completament iguals en tot viurem en una societat profundament injusta.
I si nàixer home o dona significa, per eixa simple raó, no tindre les mateixes oportunitats, estem justificant una societat en què moltes altres injustícies acaben sent també normals. I en eixa societat injusta viu tothom. Per això, és encara molt necessari seguir eixint totes i tots a lluitar per la igualtat, com hem fet, perquè la realitat és que encara queda molt de camí per a la igualtat, però el recorrerem!
*Regidor de Compromís per Vila-real
