Amb els xiquets, fa anys que volíem fer un hortet al terrat i ara hem trobat l’ocasió. El confinament ens ha donat temps i ens ha fet qüestionar-nos molts aspectes de la nostra vida quotidiana però també del futur dels nostres pobles.

La nostra societat -i també el confinament- estan pensats per a viure a la ciutat. De fet, moltes persones ens hem de desplaçar cada dia des dels pobles a la ciutat per a treballar. Tanmateix, fa temps que nombrosos estudis assenyalen que el teletreball és una de les eines per plantar cara al despoblament: teletreballar ens ajuda a acostar-nos a la conciliació familiar, laboral i personal. I ho hem vist els darrers dies. Per assegurar la continuïtat dels nostres pobles han de conviure xiquets i xiquetes, joves, persones adultes i gent gran. Ara bé, no podem teletreballar si no tenim una bona connexió a Internet.

Teletreballar ens permet apostar per la vida als pobles com les Useres i obrir la porta a nous oficis. Però no és prou. Hem de donar suport al comerç local i els serveis de proximitat, que són essencials per al benestar de la població. Els sectors agrícola i ramader són, sens dubte, una de les garanties per a la nostra subsistència. Com a societat, no ens podem permetre que anar a l’horta o al corral siga arriscat. La sobirania alimentària és clau si volem un futur digne.

Aquests son només dos exemples de possibles solucions per assegurar el futur del nostre entorn. Les polítiques que contraresten les desigualtats territorials són indispensables per a la gent de l’interior. Necessitem els mateixos drets per a poder triar on viure i ara és un bon moment per reflexionar.

*Regidora d’Avancem pel Poble-Compromís a les Useres