+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
 
   
 

Opinión

 

Tribuna

Consells agraris

 

Fernando Navarro
04/02/2020

Les protestes del món agrari de molts punts d’Espanya que es desencadenaran este dimecres en una protesta que es preveu enorme davant del Ministeri d’Agricultura són un símptoma. No és una protesta contra la pujada del Salari Mínim aprovada pel govern de coalició entre el PSOE i Podemos, per molt que algú vulga instrumentalitzar-ho així. Ni tampoc és una crítica a cap altra política concreta, perquè les causes de la crisi que viu el món agrari no tenen un únic i concret origen: els tractats internacionals neoliberals que situen als nostres productors a competir amb països en rendes, salaris i requisits fitosanitaris molt més baixos, una cadena alimentària massa llarga i complexa, una Política Agrària Comú de la UE que només beneficia als terratinents, la falta de relleu generacional i de consideració social s’han combinat per haver situat al nostre sector primari (al que necessitem de forma insubstituïble perquè la nostra nevera estiga plena cada dia) en un carreró sense eixida. La protesta de dimecres és un crit de desesperació que té respostes complexes i en alguns casos contradictoris.

Les solucions a eixa crisi també hauran de ser necessàriament múltiples i ara com ara no estan ni molt menys definides. Intuïtivament, i des de l’escala institucional major a la menor, un marc comercial que sancione el transport transoceànic i insostenible de productes alimentaris, una política de subvencions pensada des de les necessitats de producció i no sols en la propietat, una política de preus mínims que garantisca la viabilitat, una política de formació que facilite el relleu generacional, una aposta administrativa pel consum del producte de qualitat i garanties institucionals que afavorisquen la cessió de finques inactives podrien servir perquè el nostre sector agrari prengués un poc d’aire. O potser serien insuficients, per ara no ho sabem.

Qui millor coneix els problemes i qui millor pot anticipar solucions és el mateix sector, i per això este dijous (de casualitat un dia després de les protestes agràries davant del Ministeri) reconstituirem després de més de 15 anys el Consell Agrari de Castelló. Per això començarem el treball del Consell Agrari exposant les conclusions dels dos primers estudis encarregats sobre les possibilitats de desenvolupar un Parc Agrari a Castelló i, des d’ells, discutir i desenvolupar amb el món agrari un Pla de Gestió del Parc Agrari que ens puga servir perquè l’Ajuntament dedique tots els seus esforços en protegir i cuidar la nostra agricultura.

*Regidor de Transició Ecològica de Castelló