Consens per a l’estiba

Recorde una tertúlia radiofònica a febrer amb un exregidor popular i una diputada nacional de Compromís on vam parlar del decret llei de l’estiba. En aquell moment, em vaig sentir prou sol en la defensa dels drets dels treballadors portuaris però afortunadament algú va canviar d’opinió en passar el temps. Els arguments contra els estibadors eren potents: sous alts, suposades bones condicions de treball, tot en un sistema de dubtosa inclusió i, a més, la famosa sanció europea que feia necessari regularitzar el sector.

Sempre he defensat que el sistema s’havia de regularitzar. Per això, sindicats i patronals havien arribat a un acord que el govern del PP es va passar pel forro. D’altra banda, crec que les condicions de treball que un determinat col·lectiu ha aconseguit al llarg del temps amb esforç no poden ser eliminades per un decretazo. Cal complir amb el que marca Europa, però no així. Un decret sense diàleg ni consens que acabarà fomentant el treball precari no és la solució. Van ser unes setmanes convulses. A Castelló tots els grups polítics, tots, demanàvem consens. Barrachina, cap provincial dels que van firmar una declaració institucional, no ha tingut cap problema a defensar a Madrid el contrari del que els seus companys defensaven a Castelló. Van tindre el cinisme de fotografiar-se amb els representants de l’estiba a Castelló simulant bona relació, no sé com explicaran ara els populars castellonencs aquella pantomima. Ironies del destí que haja sigut un castellonenc el Sancho Panza del ministre De la Serna després de sofrir una derrota històrica en el Congrés. Això sí, els atacs personals per xarxes que està rebent Barrachina no tenen cap tipus de justificació. Sabem ara en quina direcció anirà el PP provincial i,en el fons, significa un futur incert per al nostre port, un motor essencial de l’economia provincial.

*Portaveu del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Castelló. Tinent d’Alcaldia del Grau