En encetar l’any, tot són propòsits i intencions. Nadal ens fa obrir el cor i fer patents certes sensibilitats. Encara així, al 2020, quan han d’acomplir-se els objectius proposats al 2010 per l’Agenda Europea, hem pogut escoltar declaracions d’allò més estrambòtiques sobre aquest afer.
De la creadora d’«els embussos ens donen vida i ens fan sentir especials» tenim ara «ningú ha mort d’açò», tot fent referència a la contaminació i els seus efectes. Díaz Ayuso s’ha cobert de glòria amb estes declaracions, paradoxalment, sent la presidenta autonòmica que ha acollit recentment la Cimera Mundial del Clima, amb presència d’expertes en la matèria de gran quantitat d’organismes i entitats.
Hi ha temes que generen inevitablement debat i opinió pública, però si no provenen d’experts en la matèria, cal que romanguen així, com a meres converses en què tothom hi pot participar. En aquest cas, la política bocamolla de torn ha fet un magister dixit, tot aprofitant la seua condició, i en la línia de difondre fal·làcies a les ciutadanes. Les aberrants afirmacions que ha estampat contradiuen les dades de l’OMS, que demostren com l’augment de casos de càncer, malalties respiratòries i cardiovasculars estan directament relacionades amb la pèrdua de qualitat de l’aire, que a hores d’ara és un perill més gran que el mateix tabac. D’altra banda, el president de la Societat Espanyola de Pneumologia ha afirmat que la contaminació és un problema sanitari que causa 10.000 morts l’any a l’Estat Espanyol. Cal tindre cura de les nostres paraules. Admetre la ignorància és sovint senyal d’humilitat, al mateix temps que d’intel·ligència, i és això el que, sembla, en els polítics actuals marca l’excepció quan hauria de ser la norma.
*Regidora Compromís per Vila-real
