L’últim assassinat racista a mans de la Policia dels Estats Units, el de Jacob Blake a Wisconsin, va commocionar l’esport nord-americà. Els jugadors de l’NBA van paralitzar els Play Offs en rebuig. Des de l’any 1964 no es produia un boicot així en la lliga. Després d’una negociació amb els propietaris dels equips i la lliga, van acordar una inversió milionària per animar al registre electoral i al vot per a les eleccions de novembre, on Donald Trump sembla que perdrà la Presidència, en particular en els barris més empobrits. Un acord que s’ha guanyat els insults de Trump i que, segons les cròniques, va tindre en Michael Jordan (representant dels propietaris dels equips) i Lebron James els interlocutors claus.
La cessió de l’Estadi de Castàlia a favor del CD Castelló es va signar la setmana passada després d’anys de tira i afluixes entre l’Ajuntament i l’equip. L’ascens a 2a A ha accelerat la cessió, com es lògic. La necessitat d’inscriure el club amb la titularitat de l’estadi, i la major previsió d’ingresos fa que la viabilitat del club a llarg termini ja no estiga en qüestió. L’Ajuntament es farà càrrec de les reformes estructurals els pròxims quatre anys i el club, de les millores necessàries per l’ascens . No és un mal conveni, però no és el millor. Les relacions entre els clubs de futbol i les administracions esportives són complexes. L’últim propietari del CD Castelló abans de l’actual compra per part de Capital Albinegre, José Miguel Garrido , va reconéixer que va abandonar l’Albacete per no posar-se d’acord amb la Diputació.
El risc per a les institucions i els seus governs també és gran. La crítica de politització del que sol ser un fenòmen de masses porta moltes voltes a una política de minimitzar riscos. Com si la Llei de Societats Anònimes Esportives que va obrir la porta a la gestió neoliberal i de casino del futbol no fos resultat d’una ideologia política. Com si el possicionament del major espectacle esportiu del món contra el racisme no fos polític. Com si el control generalitzat de grades d’animació per grupuscles nazis no fos una conseqüència política. L’últim gran èxit del Castelló, l’ascens de 2004, va ser també l’inici del gran fracàs que este estiu per fi ha acabat. L’actual propietat del club insisteix que el seu projecte es basa en l’arrelament a la ciutat. Implicar al club en la lluita contra les apostes esportives i l’homofobia en l’esport, generar mecanismes que empoderen als socis en un club més participatiu són objectius pels pròxims anys i per apropar encara més l’equip amb la ciutat. H
*Portaveu de Podem-EUPV en Castelló
