Segons els historiadors de la transició democràtica a Espanya, les associacions de veïns van acomplir un paper cabdal en l’eclosió d’un estat de protesta contínua que va posar contra les cordes el règim franquista en el seu epitafi, juntament amb l’oposició política i el moviment estudiantil. Bàsicament, les seues reivindicacions van ajudar a fomentar la demanda de serveis bàsics que, sobretot als barris perifèrics de les grans ciutats eren la cara d’un país subdesenvolupat, tot evidenciant l’escassa capacitat de resposta de l’estat, acostumat a treballar autoritàriament sense cap mena de bilateralitat. Estem parlant de moviments veïnals d’unitats poblacionals que, per exemple, no tenien aigua o electricitat, o no disposaven de carrers asfaltats. Demandes que posaren en escena a figures paradigmàtiques com el padre , qui posà en pràctica les seues conviccions en el Puente de Vallecas, en el Pozo del Tio Raimundo, avui un lloc salubre i habitable.
Afortunadament aquest paper de l’associacionisme va anar modificant-se quan aquestes demandes van ser escoltades i executades, circumstància que a Castelló tingué incidència en els anomenats grups o barris perifèrics que es desenvoluparen als anys 60 a conseqüència de la mobilització demogràfica de l’època.
Ara que els temps tornen a presentar adversitats a conseqüència de la pandèmia hem de fixar-nos en la necessitat d’una resposta conjunta on la participació del veïnat esdevinga cabdal per a fixar les nostres actuacions. Hem de ser capaços de treballar per una participació activa que puga comptar amb el treball de les més de 800 associacions que operen a la ciutat i que s’insereixen en tots els àmbits de la vida de la nostra ciutat. Pensem que la proximitat als problemes de la ciutat tenen una fita en el cor de l’associacionisme.
Tanmateix, no sols ha de vehicular-se la seua participació a través de les demandes, també ha d’operar en el reconeixement que han d’actuar activament en la cohesió social i per aquest motiu, hem d’ajudar les associacions a educar en aquest tipus de participació. Això passa perquè esdevinguen autònomes i enfortir la seua veu. Per això diem que les associacions han de ser el cor de la ciutat. H
