Als que ens agrada la política ens trobem aquests dies rumiant en pactes sí o pactes no, ací a Castelló i enlloc. Es tracta d’un temps apassionant en què la ciutadania, amb les seues votacions, ha enviat un missatge clar: res tornarà a funcionar tan sols en dos colors. La gamma cromàtica és infinitament major a la de fa uns anys i fins i tot ens trobem amb possibles pactes com el de Bildu i el PP en un municipi basc. «Ver para creer».

I encara que llegint aquest inici d’article es podria pensar que vaig a parlar dels pactes (o no) postelectorals, no serà així. Hui m’agradaria parlar dels «pactes» preelectorals o documents que els diferents partits polítics que ens presentem a eleccions signem (o no) abans de les eleccions. La campanya electoral és el moment per a que els partits facen les seues propostes. No entraré en si se li dóna la importància mediàtica que toca, si la ciutadania ja està un poc massa farta o si directament no es creuen res del que la classe política diem. No. Sobre el que vull reflexionar hui és sobre els compromisos que certs col·lectius fiquen damunt de la taula en plena campanya.

PRIMER DE TOT cal dir que respecte i admire la tasca que els representants d’associacions de veïns, col·legis professionals, plataformes i agrupacions sectorials de tota classe fan durant tot l’any. Una tasca prou desagraïda i en la majoria dels casos, de forma totalment desinteressada. Però tinc dubtes si oferir als partits polítics signar una sèrie de propostes amb la pressió temporal que la campanya comporta i sense una necessària reflexió conjunta és el més adequat a quatre dies de les eleccions.

Cada partit treballa el seu programa, i per això, des de la candidatura socialista vam decidir no entrar en eixe «mercadeo» de signatures. En primer lloc, perquè creiem que en campanya és moment d’escoltar les propostes dels grups polítics i no d’altres col·lectius. Ja tenim temps de fer-lo la resta de mandat. En segon lloc, perquè creiem que no és aconsellable entrar en jocs de «estos son de los míos», tenint en compte l’heterogeneïtat ideològica i política dels integrants d’eixos col·lectius. I en tercer lloc, perquè algunes de les propostes que ens van arribar ja venien amb una càrrega partidista que intentava ser tapada amb una fina, finíssima, capa d’independència que no ens podem creure.

Acceptar per aquesta via al·legacions de partits polítics ja desestimades al Pla General, reconéixer la fal·làcia insistentment repetida de què no s’han contestat les al·legacions o tornar a la doble denominació del topònim, entre altres, ens pareixien compromisos que no eren admissibles per nosaltres. Per coherència amb el treball fet i respecte als nostres simpatitzants. La tan gastada participació ciutadana va més enllà d’eixos suposats lobbies de pressió. Cal potenciar la participació directa, sinó correm el risc de trobar-nos en polèmiques interessades o que tan sols interessen a uns pocs. O sorprende’ns amb els resultats de certs barris on el PSPV ha estat la força més votada encara que la relació amb l’associació de veïns del barri no ha estat exempta de polèmica. «Cosas veredes, querido Sancho». Per cert, expressió falsament atribuïda al Quijote.

*Portaveu Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Castelló