Les orientacions pastorals per al pròxim trienni tenen una doble orientació: el primer pretén que dirigim la mirada cap a l’interior de la nostra Església Diocesana, perquè siguem conscients de les realitats de vida eclesial que tenim i que són sempre el punt de partida per a tot pla pastoral. També és bo que reflexionem sobre el tipus d’atenció pastoral que necessita cadascuna de les parròquies, arxiprestats i institucions on l’Església està present.
La situació humana, social i religiosa de la nostra diòcesi està canviant ràpidament aquests darrers anys. Hi ha alguns fets que són objectius i davant d’ells no podem tancar els ulls: hi ha una despoblació progressiva que afecta fonamentalment les zones rurals, amb les conseqüències preocupants que això comporta per al futur d’alguns dels nostres pobles; el fenomen de la diversitat religiosa i cultural és ja un fet que forma part de la nostra vida ordinària; l’allunyament de l’Església d’una part de la societat és també quelcom molt freqüent. Si a aquests canvis afegim la preocupant escassetat de vocacions al ministeri sacerdotal, estem obligats a una reflexió sobre com estem cridats a viure la missió de l’Església.
En les orientacions pastorals aquesta reflexió es planteja en tres nivells. En primer lloc els sacerdots, per a evitar el perill de la dispersió degut a l’acumulació cada vegada major de tasques, han d’organitzar el seu ministeri concret analitzant la pròpia vida en confrontació amb l’Evangeli. En segon lloc, tots hem de tindre un esperit obert per a ajudar-nos mútuament i per a deixar-nos ajudar, perquè som membres de la mateixa Església i compartim una mateixa missió. En tercer lloc, hem de ser conscients que no totes les realitats necessiten la mateixa atenció pastoral, per la qual cosa, sense abandonar a ningú, hem de prioritzar aquelles en què està en joc la transmissió de la fe.
*Bisbe de Tortosa
