Hui escric estes línies content. Content i feliç. Perquè fa uns moments m’acaba de comunicar el meu advocat que la jutgessa ha proposat arxivar el cas de la Creu. I això, per a mi, és una magnífica notícia. Per a mi i per a tots els que m’estimen i han patit estos mesos este procediment injust: la meua família, els meus amics i els meus companys de partit.
Tenia molt clar que no havia fet res malament. Que havia seguit el procediment fil per randa per traslladar un monument que estava en ruïna, «en perill imminent de caiguda». I que per damunt de tot, havia de primar la seguretat de les persones, dels xiquets i xiquetes que allí juguen.
Lamentablement, això hi ha gent que no ho entén, que pensa que es pot passar per damunt de tot i de tots. Per exemple, alguns representants locals del PP, que davant la convocatòria de les eleccions municipals, van veure una oportunitat de traure rèdit polític de la causa. A pesar de donar una imatge de Betxí que ni de bon tros és la real, de distorsionar el treball d’un equip de govern que durant tots estos anys ha donat el 100% per millorar el nostre poble.
I igualment (però més comprensible), l’actuació dels Advocats Cristians, que no tenia sentit. En primer lloc, perquè en la conversa que vaig tindre amb la seua presidenta per explicar-li el cas estava clar que no atenien a raons: «bueno alcalde, yo te voy a denunciar igual y ya está». I en segon lloc, perquè el que fan és, en compte d’ajudar a l’església, l’allunyen més de la societat actual.
Al escriure estes línies, em venen al record algunes reflexions que el rector que vam tindre a la parròquia de Betxí durant molts anys, mossèn Víctor, feia als seus sermons i que ma mare, de vegades, encara fraseja. I una d’elles, no pot ser més adient al cas: «són primer les persones que les pedres». Bon Nadal.
*Alcalde de Betxí
