Dimarts passat vam celebrar el ple de febrer. Va ser ordinari, i mai millor dit. Perquè l’ambient cada dia és més irrespirable, amb les mentides d’uns i les formes d’uns altres. Quan s’adonaran que els veïns i veïnes estan farts d’aquests espectacles infumables i innecessaris?
A banda d’aquest detall, massa repetitiu durant els quatre anys de legislatura, val a dir que va ser un Ple amb algunes bones propostes. Tot i això, no sempre tots ho veuen així. Des de Compromís per Vila-real vam presentar una moció per a exigir mesures que posen fi a l’escletxa salarial i promoguen la igualtat entre homes i dones. Una llàstima que, mentre que fins i tot PP i PSOE votaren a favor, Cs es quedaren al marge, desorientats, com en altres ocasions. En aquest cas no tot val i posar-se de costat davant d’una qüestió com aquesta, que afecta les nostres dones, té delicte. El mateix va ocórrer fa uns dies a Les Corts, quan el seu diputat nacional, Toni Cantó, feia despenjar-se el seu partit de la proposició no de llei que s’impulsava a l’hemicicle per a posar entre les cordes un futur pacte amb la ultradreta a costa de la Llei de Violència de Gènere que va ser signada per Cs però que, definitivament, s’ha esborrat.
Així, mentre que els uns defensem els drets i la igualtat entre gèneres, els altres compten vots. Que mal acostumats ens tenen a tanta hipocresia i a tant de partidisme! Nosaltres només mirem pel benestar de la gent. Així ho hem demostrat en moltes ocasions, com fa un mes, quan vam portar al ple mocions per a reivindicar treball decent, mesures per al creixement econòmic i l’ampliació dels permisos de maternitat. Enfront d’aquestes propostes constructives, altres van preferir parlar del sexe dels àngels.
Heus ací el que hi ha. Que cadascú es faça responsable del que tria.
*Candidat a l’Alcaldia de Compromís per Vila-real
