Els nostres pobles s’estan quedant buits. Les polítiques de concentració i massificació a les ciutats s’han aliat amb una Diputació de Castelló més preocupada en fer que les llistes electorals del PP arribaren a cada poble que en impedir la despoblació de l’entorn rural.
S’ha apostat per les grans infraestructures, pels grans centres comercials i per la concentració dels serveis sanitaris, educatius i laborals. En alguns pobles comença a ser complicat comprar un pijama o unes calces.
Tot això fa que la gent jove es trasllade amb facilitat a les grans ciutats en detriment dels nostres pobles. Una autèntica llàstima que ens fa vore com cada dia el nostre interior va quedant abandonat.
CADA VEGADA amb més urgència necessitem revertir esta situació. La despoblació implica la pèrdua de molts valors de poble: cuidar la nostra natura, tindre relacions de quasi família amb els veïns, menjar fruita que ve directa de l’arbre o pa acabat de fer.
Per tot açò les decisions polítiques són fonamentals. L’aposta clara pel xicotet comerç és fonamental per mantenir una vida digna als pobles. Però també el reconeixement del sector primari garantint la competició en igualtat de condicions als productes que vénen de l’estranger. O la bona comunicació en transport públic, també fonamental per arrimar els pobles d’interior a les ciutats on estan centralitzats els recursos. La descentralització dels serveis o, fins i tot, facilitar el treball a distància i garantir la connexió a internet dels pobles més menuts.
EN LA NOSTRA MÀ està que les imatges de ciutats futuristes rodejades del no-res i amb gratacels unipersonals continuen sent ciència-ficció. Encara podem mantenir els nostres carrers vius, les festes a les places o les criatures amb els genolls pelats jugant pel carrer. Podem fer-ho i és possible fer-ho, només hem d’exigir que viure a un poble deixe de ser un acte de militància per ser una decisió possible.
Diputada de Compromís al Congrés
