Les relacions entre Podemos i el PSOE han sigut complexes des de la nostra aparició en l’escena política fa 5 anys. Molts dirigents socialistes veien Podemos com una rabieta generacional inconscient -i d’ahí la reivindicació del ministre Ábalos dels 150 anys d’història del Partit Socialista- amb un programa electoral irrealitzable -i d’ahí la crítica recent de Sánchez a la proposta de regular preus de lloguer per intervencionista, quan ja s’està fent a Àustria, França o Alemanya-. I també en Podemos, cal reconéixer-ho, hem comés en estos anys l’error de voler saldar comptes històrics pendents amb el Partit Socialista en lloc de construir punts d’acord i govern que sumaren les majories necessàriesper a impulsar polítiques transformadores.

L’inici de l’actual curs polític és fonamental per a Podemos i el PSOE perquè abans del 23 de setembre hem de superar les nostres desconfiances mútues i construir un govern decisiu per al futur del país. És evident que un govern de coalició entre Podemos i el PSOE tindria diferències legítimes que caldria canalitzar i resoldre internament -de la mateixa manera que les tenien fins i tot els governs monocolors del Partit Popular-, de la mateixa manera que és evident que el PSOE està lluny de la majoria absoluta (123 sobre 175) al Congrés, tot i que el 28 d’abril van viure una important recuperació basada en una enorme mobilització electoral.

Sobre eixes dos premisses, Podemos i el Partit Socialista hauríem de buscar un acord de govern abans del 23 de setembre perquè, en cas contrari, l’electorat d’uns i dels altres no ho entendrà. Durant estos cursos de convivència entre Podemos i el Partit Socialista des que el sistema de partits ha canviat les diferències s’han anat llimant. Esta legislatura ja s’han iniciat governs de coalició des de la diferència i el reconeixement en moltes autonomies i ciutats. Governs que necessiten un executiu aliat en Madrid per desenvolupar completament els nostres programes de transformació, encara bloquejats pels pressupostos i lleis estatals heretades del Partit Popular.

Tant Amparo Marco com Ximo Puig haurien d’implicar-se estos 20 dies perquè Pedro Sánchez imite els seus passos, de la mateixa manera que ho farem en Podemos amb els nostres equips negociadors, perquè este curs massa important per a no estar a l’altura.

*Regidor de Transició Ecològica en l’Ajuntament de Castelló