Us propose un joc. Imagineu-se per un moment que anàrem a Logronyo, entràrem a un bar, demanàrem una copa de vi i no en tingueren. O que després canviàrem d’establiment, entràrem a una cafeteria i ens cobraren 3 ó 4 euros per un vi de l’any. I que damunt no fóra Rioja. S’ha de tindre molta imaginació, veritat?
Deixem el joc i tornem a la vida real. Anem a qualsevol bar de les nostres comarques i demanem un suc de taronja recent espremut. No voldria equivocar-me però segurament en més del 80% dels nostres establiments de restauració no podem demanar un suc de taronja natural. I quan n’hi ha, és caríssim. I de vegades, fet amb taronges de fora.
EIXA ÉS LA NOSTRA (lamentable) realitat. Però este exemple és només una mostra de tot el que envolta la situació dels nostres cítrics. L’entramat és molt més gran. Començant per la «toreria» del Govern central (siga del signe que siga) amb la «construcció» del corredor mediterrani, seguint per la negativa a un règim per als llauradors a mode de PER (sí que el tenen a Andalusia i Extremadura) o també per la defensa de les nostres taronges a Europa. Precisament este ha sigut un dels últims episodis més tristos, ja que 9 diputats del PP (Pilar del Castillo o Luis de Grandes, entre d’altres) van votar a favor de la introducció de cítrics sud-africans. Els PSOE, tampoc no es va oposar.
Tot plegat ens posa entre les potes dels cavalls any rere any. I en temporades adverses com esta, encara més. Des dels municipis podem posar el nostre granet d’arena per intentar solucionar o, si més no, fer una crida d’atenció davant d’esta situació que ja dura massa temps. Però mentre els representants «superiors» no prenguen cartes en l’assumpte i defensen realment els interessos de la nostra taronja, poques millores veurem.
El temps dirà.
*Alcalde de Betxí
